Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
uzbek | uzbeka
Història
Membre d’un conglomerat de tribus de raça turànida que habita actualment l’Uzbekistan.
Coneguts des del segle XV, prengueren el nom del príncep Uzbek que fou elegit gran kan 1312 de les tribus mongòliques Seguidors del xamanisme i de la yasa mongola, sembla que foren islamitzats pacíficament a mitjan segle XIV Políticament reeixiren en la formació de dos kanats el de Bukhara segle XVI i el de Khiva segle XVIII, fins que ambdós foren anorreats per l’expansió russa a l’Àsia central conquesta de Bukhara el 1868 i de Khiva el 1872
Filaret de Moscou
Religions orientals
Metropolita de Moscou (1821-67).
El seu nom fou Vasilij Mikhailovič Drozdov Educat al monestir de Sant Sergi, de Zagorsk, fou professor de teologia a Peterburg Bisbe de Jaroslavl’ 1820, fou traslladat a Moscou Exercí una influència destacada sobre el camp polític i el teològic, particularment pel seu interès per l’ús del rus modern, en lloc de l’antic eslau, i pel seu catecisme, en la primera redacció del qual hi ha una certa influència protestant, i que influí en la teologia russa del s XIX
Aleksej Kručonykh
Literatura
Poeta rus.
Estudià a l’escola de belles arts d’Odessa Fou un dels subscriptors del manifest futurista Poščočina obščestvennomu Vkusu ‘Una bufetada al gust del públic’, del manifest Slovo kak takovoje ‘La paraula com a tal’, del manifest Sadok Sud’ej ‘Viver dels jutges’ i d’altres declaracions d’avantguarda entre el 1912 i el 1915 Teoritzador de l’avantguarda russa, és l’inventor del llenguatge ‘trans-mental’ zaumnyj jazyk , en el qual el lèxic poètic esdevé una creació original de paraules inventades
Pavel Vasil’evič Annenkov
Literatura
Crític literari rus.
Viatjà per Europa i mantingué correspondència amb Marx A Pis’ma iz Pariža ‘Cartes de París’, publicades a la revista Sovremennik ‘El contemporani’ els anys 1847-48, donà a conèixer els nous corrents ideològics occidentals Entre els seus estudis crítics cal destacar Staraja i novaja kritika ‘L’antiga i la nova crítica’, 1856, Zamečatelnoje des’atiletije ‘El meravellós decenni’, 1880, on parla de la literatura russa dels anys trenta, i Aleksandr Sergejevič Puskin v aleksandrovskuju epokhy ‘AS Puškin a l’època alexandrina’, 1874
Anatolij A. Vasil’jev
Teatre
Director escènic rus.
Convidat per Jurij Ljubimov, s’installà al teatre Taganka, a Moscou, el 1981, on creà El cèrcol , sobre texts de Viktor Stlavkin La seva versió de Sis personatges en busca d’autor , de Pirandello, realitzada amb l’Escola d’Art Dramàtic de Moscou —representada també a Barcelona—, fou qualificada de sublim per AVitez, com també Les lamentacions de Jeremies premi Màscara d’Or 1997, amb música de Vladimir Martinov i amb la collaboració del conjunt vocal de música religiosa russa Sirine
Pitirim Aleksandrovič Sorokin
Sociologia
Sociòleg rus, naturalitzat nord-americà.
Participà en la Revolució Russa i fou membre de l’assemblea constituent i secretari de Kerenskij 1917 Oposat al règim soviètic, el 1923 se n'anà als EUA Professor a la Universitat de Minnesota 1924-30, des del 1930 fou cap del departament de sociologia de la de Harvard Entre moltes altres obres, escriví Social and Cultural Mobility 1927-41, Contemporary Sociological Theories 1928, Social and Cultural Dynamics 1937-41, Man and Society in Calamity 1942 i Modern Historical and Social Philosophies 1950
Konstantin Dmitrievič Bal’mont
Literatura
Poeta rus.
De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos
Leopold von Auer
Música
Violinista i pedagog hongarès.
Estudià al Conservatori de Budapest i al de Viena i actuà amb personalitats com A Rubinstein i A Piatti El 1868 fou cridat per succeir H Wieniawski com a professor de violí al Conservatori de Sant Petersburg, on treballà fins el 1917 i tingué una gran influència sobre l’escola violinística russa Desenvolupà una tècnica especial per tal d’obtenir un so net i lluent, amb una intensitat i un color aconseguits gràcies a una especial utilització del dit índex sobre l’arc del violí
Letònia aprova una llei lingüística
El Parlament de Letònia aprova, amb el vot de 73 dels diputats de la cambra, la llei lingüística impulsada pel Partit Popular per a reforçar l’ús de la llengua letona El contingut de la llei rep crítiques del Govern de Moscou, que creu que discrimina els drets de la nombrosa comunitat russa que no coneix el letó També alguns representants de les diplomàcies occidentals mostren reticències per alguns articles de la llei que podrien deteriorar les relacions entre Letònia i la Unió Europea
decabrista
Literatura
Poeta del grup literari enllaçat amb el moviment revolucionari dels decabristes, els principals representants del qual foren K.F. Rylejev, V.F. Rajevskij, V.K. K’ukhel’beker, A.A. Bestužev-Marlinskij i uns altres poetes pròxims ideològicament (A.S. Pu^skin, A.S. Gribojedov, N.M. Jazykov).
S'inspiraven en GR Deržavin i NK Batiu^skov i en recollien l’amor a la terra i l’ideal de la llibertat individual, que transformaven en el de la llibertat social del poble tiranitzat pel tsarisme Rebutjaven el classicisme francès i el formalisme poètic, tornaven a les fonts russes i als clàssics grecs i utilitzaven el llenguatge poètic, de caràcter romàntic, per a expressar llurs sentiments, principalment socials De la poesia decabrista, inici de la poesia revolucionària russa, sorgiren les primeres obres del realisme rus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina