Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
Sant Joan Sanata

Església de Sant Joan Sanata de Llinars del Vallès (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), al NE de la vila, al límit amb el terme de Santa Maria de Palautordera.
N'és el centre l’església parroquial Sant Joan, obra del s XVI, gòtica, que conserva part de la construcció romànica, del s XIII és situada en un pla carener, a la partió de les conques de la riera de Mogent i de la Tordera El lloc és esmentat ja el 1003 el 1041 fou donada a la canònica de Barcelona, juntament amb Sant Sadurní de Collsabadell, de la qual depenia l’església de Sanata el 1130
Montellà

Vista de Montellà
© CIC-Moià
Vila
Vila (1.158 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al Baridà.
És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà
Benet Malvehí i Piqué
Mestre veler.
De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort
Altron

Vista panoràmica del poble d’Altron (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àssua (935 m alt.), a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall.
Formà part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del 1460 Fou municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort Comprenia els nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós Poble agrícola, per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha desenvolupat el turisme L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat
Martí Colet Vivancos
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Club Patí Igualada i posteriorment passà a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual pujà a primera divisió Ja a la màxima categoria, jugà al Sant Sadurní 1954-55, tornà a l’Igualada 1955-56 i anà al Futbol Club Barcelona 1956-59, equip amb el qual guanyà un Campionat de Catalunya 1957 i un d’Espanya 1958 Posteriorment, jugà en el Mercantil d’Igualada 1959-65, club que també entrenà Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola
Antoni Llonye
El retaule de la Mare de Déu (1462), obra d' Antoni Llonye
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya
Monars
Llogaret
Llogaret del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), dins l’antic terme d’Oix.
És situat al vessant meridional de la serra de Monars , dita també de la baga de Bordellat , que s’estén entre els colls de Malrem W i de les Falgueres E i separa les conques del Fluvià termes de Beget i d’Oix i del Tec terme de la Menera, al Vallespir culmina al puig de Comanegra 1 558 m alt L’església de Sant Feliu de Monars després, de Sant Sadurní és d’origen romànic, i és sufragània de la parròquia d’Oix
brodador | brodadora
Història
Menestral que brodava.
Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina