Resultats de la cerca
Es mostren 4555 resultats
Onofre d’Alentorn i d’Oms
Història
Senyor de Seró (Noguera), procedent de la petita noblesa rural.
Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions
Jean IV de Béthencourt
Història
Rei de Canàries (1402-18), senyor de Lanzarote (1418-25).
Noble normand per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries 1402 Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes El 1405 abandonà definitivament les Canàries
Eimeric de Centelles i de Vilanova
Història
Baró de Centelles i senyor de Llombai i de Torralbes.
Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per negociar el…
Pere de Montcada i d’Aragó
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Pere I de Montcada).
Fill de Guillem Ramon I de Montcada, de qui heretà la senescalia 1228-67 Prengué part en la conquesta de València i fou recompensat amb la torre dita, per això, de Montcada després Montcada de l’Horta, que vengué al rei el 1240 El 1253 cedí a la seva filla Constança de Montcada , en casar-se amb el comte Àlvar d'Urgell , les viles de Seròs i Mequinensa Anullat el matrimoni i casat aquest amb Cecília de Foix 1256, s’originà una guerra entre els Montcada i els Foix, en la qual fins i tot intervingué el rei Jaume I el 1258 Pere arribà a envair el comtat i s’apoderà de Ponts L’afer no acabà fins…
Guillem de Montcada
Història
Senyor de la baronia de Fraga (Guillem II de Montcada).
Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel…
Yūsuf al-Muẓaffar
Història
Senyor de Lleida (1046), de la família dels Banū Ḥūd
.
Fou desposseït pel seu germà Abū Ǧa'far Aḥmad al-Muqtadir, que havia heretat Saragossa Lleida no tornà a ésser independent fins a la mort d’al-Muqtadir 1081
Galeazzo (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1322-27) i de Piacenza (1311-28).
Fill i successor de Matteo I i de Bonacossa Borri El 1311 fou nomenat vicari imperial de Piacenza, i tot seguit la féu seva Lluità contra els güelfs, i el 1327 l’emperador el desposseí de la senyoria de Milà i fou empresonat a Monza fins que fou alliberat, però morí en el camí de tornada
Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles
Filosofia
Sisè senyor de la baronia d’Híxar, dit l’Orador
.
El seu pare li féu donació, en vida, de totes les senyories 1397 Partidari del comte d’Urgell 1410, assistí després al parlament d’Alcanyís 1411 i es mostrà enemic seu i el combaté a Balaguer 1413 El rei li donà algunes possessions del comte Fou coper major de Ferran I, ambaixador de l’emperador Segimon, i assistí al concili de Constança 1414 Fet majordom major d’Alfons el Magnànim, fou nomenat virrei de Nàpols i pacificà Calàbria 1421 En els vaixells de Bernat de Vilamarí anà a Port Pisà per tal d’ajudar els ambaixadors que havien de fer l’acord amb Milà 1426 Fou diputat per Aragó a la cort…
Guillem I d’Atenes
Història
Tercer duc d’Atenes (1280-87) i senyor de Livàdia.
Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia
Asnar Pardo de la Casta
Història
Cavaller, senyor del lloc de La Casta, resident a València.
Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina