Resultats de la cerca
Es mostren 1254 resultats
Gastó II de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó IX), Marsan, Lautrec i Gabardà i senyor d’Andorra i del Donasà (1315-43).
Fill de Gastó I i de Joana d’Artois, besnéta de Lluís IX de França Sostingué Jaume III, el darrer sobirà de Mallorca i del Rosselló, contra Pere III el Cerimoniós Després d’haver auxiliat el rei de França, Felip VI, en la guerra de Flandes 1337-40 i d’haver combatut els anglesos a Gascunya, participà en la campanya d’Alfons XI de Castella contra els benimerins Prengué part en el setge d’Algesires El 1335, per iniciativa seva, el comtat de Foix fou agregat a la senescalia de Tolosa
Èumenes
Història
Militar
General macedoni.
En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat…
Eleazar
Història
Comte d’Ariano, a Nàpols.
D’origen provençal, era ja casat amb Delfina el 1300 Segons la tradició conservaren la virginitat, fet que els valgué l’aurèola de santedat Prengué part en les guerres del centre i el sud d’Itàlia contra l’emperador Enric VII 1312 i en el setge d’Ariano, que conquerí, cosa que li valgué el títol 1313 Fou conseller de Carles d’Anjou 1317 Enviat d’ambaixador a París, hi morí Hom esmenta, de la seva vida, una consulta mèdica feta a Arnau de Vilanova essent aquest a Marsella
Louis-Gabriel Suchet
Història
Militar
Militar francès.
Fill d’un comerciant, l’any 1791 ingressà a la Garde Nationale i més tard a l’exèrcit Es destacà al setge de Toló 1793, a la batalla de Neumark, on fou ferit 1797, i a les campanyes napoleòniques d’Itàlia, Alemanya, Polònia i Àustria victòries d’Austerlitz, Jena, etc Napoleó li atorgà el títol de comte 1808 i li confià el comandament del cinquè cos d’exèrcit de la península Ibèrica, amb el qual intervingué en el setge de Saragossa l’any següent fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Aragó i virtual autòcrata d’aquesta zona, pràcticament independent del govern del…
la Bordeta
Barri
Antic poble
Barri i antic poble del municipi de Lleida, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre.
Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939 Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet , i, sobretot, Vilanoveta es formà poc temps després de la conquesta de Lleida 1149, com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta a la sortida de Cap-pont, d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646 els molins, però, continuaren funcionant el 1716 pertanyien al comú de Lleida i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta
Guillem Mercader
Literatura catalana
Cavaller.
Vida i obra Hom sol identificar-lo amb un dels cavallers que la ciutat de València trameté sota el comandament de mossèn Joan Escrivà a Catalunya per tal d’ajudar el rei Joan II en el setge de Peralada Participà en el certamen poètic en “honor de la Sacratíssima Concepció” València 1486 amb la poesia La Trinitat, de son alt consistori , on fou mereixedor d’un dels premis que mossèn Ferran Dies, organitzador de l’esmentat certamen, atorgà a les millors composicions Es tracta d’una obra d’escàs valor poètic i d’estil artificiós Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Alexandre de Bournonville
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Bournonville, comte d’Hennin i baró de Caumont Fou creat príncep de Bournonville 1658 per Felip IV de Castella Prengué part en la batalla de Nördlingen i fou virrei de Navarra El 1676 passà a Catalunya amb el càrrec de mestre de camp Residí a Sicília 1677 i tornà a Barcelona com a lloctinent de Catalunya 1678-84, durant un període de treva entre Lluís XIV de França i Carles II, posterior a la pau de Nimega, que aprofità per a construir fortificacions Esclatada novament la guerra 1684, resistí el setge de Girona posat pels francesos
Francisco Fernández de la Cueva y Enríquez de Cabrera
Història
Vuitè duc d’Alburquerque.
Lluità com a mestre de camp contra França a Hondarribia País Basc i comandà la cavalleria lleugera a Rocroy 1643, la seva actuació en el qual fet ha estat motiu de controvèrsia Capità general de les galeres d’Espanya, fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils 1650 Fou virrei de Nova Espanya 1653-60, on fundà la vila d’Alburquerque, i protegí fastuosament les ciències i les arts no pogué evitar que els anglesos s’apoderessin de Jamaica Havent tornat a la península Ibèrica, fou capità general de l’armada i virrei de Sicília 1667-70
Berenguer d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Entença ( Berenguer IV
), fill de Bernat I.
Participà en el setge de Borriana 1233 i en la batalla d’Enesa amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València 1237 Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres 1238, com també els llocs de Xiva i Pedralba Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I més tard obtingué el perdó del rei
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina