Resultats de la cerca

Escriví l’òpera La Forêt Bleue 1909, els ballets La nuit ensorcelée 1922 amb temes de Chopin, Cinéma 1953 i La Belle Hélène 1955, el poema simfònic Habanera 1918, Les saisons 1937, una Fantaisie per a piano i orquestra 1899, Six poèmes arabes 1907

Ha realitzat diversos pavellons poliesportius Torroella de Montgrí, Palafrugell, GEiEG de Girona Interessat pels temes de rehabilitació del patrimoni arquitectònic, ha intervingut al castell de Bellcaire d’Empordà, en la redacció del Pla Especial del Barri Vell de Girona, i en la basílica del monestir de Montserrat

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix També ha realitzat escultures

Baró de Münchhausen Amb una gran força imaginativa i vivacitat rítmica conreà temes procedents de la Bíblia o del llegendari medieval Balladen 1900, Ritterliches Liederbuch ‘Llibre de poemes cavallerescs’, 1903, Das Balladenbuch ‘El llibre de les balades’, 1924 i Juda 1900, evocació de la història d’Israel

És caracteritzada per un tipus de nus, gruixut i poc atapeït, per una senzilla combinació de colors i per l’ús de temes tradicionals de disseny elemental i serial de filiació islàmica generalment hi figuren, també com a elements ornamentals, el nom del realitzador i la data

Professor de l’École des Beaux Arts de París des del 1795, on formà nombrosos alumnes Rival de JLDavid, al qual recriminava la seva fredor, fou autor de temes històrics i mitològics Educació d’Aquilles 1783 i Les tres Gràcies 1799, ambdós al Musée du Louvre, París

Fill d’Antoni de Ferrater i de Llauder Concorregué a la majoria d’exposicions de belles arts de Barcelona, i fou premiat a Mèxic i a Buenos Aires Conreà un paisatgisme proper al de Rusiñol, però de dimensions més petites, basat sovint en temes de Sitges

Participà en el Salon des XX, en el de la Libre Esthétique, a Brusselles, i en el dels Indépendants, a París De tècnica neoimpressionista, abordà temes diversos i evocacions que sovint el dugueren a les portes de l’abstracció Loïe Fuller, Brusselles, coll Wittamer - De Camps

Redactada en gran part pel seu fundador, hi collaboraren també Joan Amades, RSerra i Pagès, entre altres a més d’estudis sobre diversos temes, publicà una gran quantitat de material folklòric de primera mà que la converteixen en una de les publicacions més interessants d’aquesta matèria

Dels seus objectius inicials, reflexionar sobre la problemàtica de la joventut en el marc de la doctrina del concili II del Vaticà, evolucionà cap a temes d’informació més generals Pel març del 1987 sortí el número 200, i el seu tiratge és de 850 exemplars