Resultats de la cerca
Es mostren 1294 resultats
sabèl·lids
Helmintologia
Família d’anèl·lids de la classe dels poliquets, de cos allargat, amb el tòrax ben diferenciat de l’abdomen, el prostomi molt reduït i la boca envoltada d’una corona de tentacles disposats en espiral o en cercle.
Sedentaris i fixos, viuen allotjats dins un tub membranós de natura còrnia o mucosa Pertanyen en aquesta família els gèneres Sabella , amb Sabella pavonina sabella o cuc emplomallat, Spirographis , amb Spirographis spallanzanii espirografis o cuc de flor, Myxicola , amb Myxicola infundibulum cuc de funda i Branchioma
tarota
Música
Instrument de vent-fusta, de doble llengüeta, que pertany a la família de les xeremies.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta de tub cònic És de fusta, sovint de ginjoler, amb un ampli pavelló i set forats digitals, més quatre o cinc de ressonància al pavelló Antigament era feta d’una sola peça De construcció artesanal i d’ús popular a Catalunya, és de dimensions considerables pot tenir entre 60 cm i 70 cm de longitud, sense inxa Per la seva sonoritat, forta i penetrant, la tarota havia estat utilitzada en actes festius i danses en espais oberts Hi ha notícies de l’instrument des del segle XVIII, però probablement ja es tocava abans Entrà…
,
vas
Botànica
Nom aplicat a qualsevol cèl·lula conductora morta.
Els vasos són allargats, de secció rodona o poligonal, i amb parets gruixudes i lignificades Els engruiximents poden ésser anulars, helicoidals o reticulars Els vasos poden presentar porus areolats Un vas obert i soldat amb altres en un tub llarg constitueix una tràquea , i un de tancat, una traqueida
cohesor
Electrònica i informàtica
Detector d’oscil·lacions elèctriques d’alta freqüència que es basa en la disminució sobtada de la resistència d’un conductor metàl·lic imperfecte en ésser sotmès a un camp elèctric d’alta freqüència.
Aquest dispositiu, inventat per Édouard Branly 1890, consta d’un tub que conté dos elèctrodes metàllics entre els quals hi ha un conductor constituït per grànuls o llimalles de ferro en donar-li un cop, torna a restablir-se la resistència Foren utilitzats com a detectors en radiotelegrafia
clofibrat
Farmàcia
Química
Substància emprada com a hipolipemiant, de consistència oliosa.
La seva absorció per via oral és bona, en el tub digestiu s’hidrolitza a àcid clofíbric, que és el metabòlit actiu Disminueix els triglicèrids sèrics i és indicat sobretot en la hiperlipèmia dels tipus III i IV Així mateix té un efecte depressor dels nivells de colesterol
Philipp Lenard
Física
Físic eslovac.
El 1894 observà que els raigs catòdics es propaguen de la mateixa manera a l’aire que a l’interior del tub de Crookes, sense perdre llurs propietats, i sostingué que eren de la mateixa natura que la llum El 1905 li fou atorgat el premi Nobel de física
respirador
Transports
Cadascun dels orificis practicats a la coberta de les embarcacions que permeten la respiració dels compartiments interiors, dels pallets, dels tancs de combustible, etc.
Proveïts cadascun, a manera de perllongació, d’un tub de fosa o d’acer, recte si és llarg n'hi ha fins de dos metres o corbat a la part superior si és curt n'hi ha de només 50 cm, i en aquest cas és anomenat coll de cigne
bol alimentari
Alimentació
Massa que formen els aliments després de mastegats i insalivats, i que està llesta per a ésser deglutida.
Aquesta massa és el resultat de la que es considera la primera fase de digestió mecànica masticació i química acció d’amilases, enzims que degraden els hidrats de carboni dels aliments, i té com a objectius facilitar la deglució i l’acció dels enzims i sucs digestius del tub digestiu
sèrpula

fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
opalina

Opalina (Opalina ranarum)
(cc-by-nc)
Protistologia
Gènere de protozous flagel·lats de l’ordre dels opalinins, de la família dels opalínids, les espècies del qual es caracteritzen pel fet de tenir els flagels curts i molt nombrosos i portar més d’un nucli dins la massa cel·lular.
De forma ovalada, es troben parasitant el tub digestiu de vertebrats poiquiloterms, on es nodreixen de substàncies dissoltes en els sucs intestinals Hom fa la diferenciació específica segons la relació longitud-amplada, i una de les espècies més conegudes és Opalina ranarum , que es troba al recte de la granota
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina