Resultats de la cerca

Algunes carreteres, especialment a la part ascendent dels pendents, tenen una via, anomenada via lenta , destinada als vehicles, especialment els camions, que circulen a velocitats inferiors a una velocitat determinada A les autopistes hi ha vies d’acceleració i vies de desceleració , que permeten, respectivament, d’entrar a l’autopista o a la via a la qual hom va a parar en sortir-ne, a una velocitat adequada

Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix…

La provisió de combustible li permet una gran autonomia, i el manteniment és reduït D’altra banda, la locomotora dièsel no requereix les installacions fixes d’una línia electrificada Tot això fa que la modernització de línies de mitjana importància tingui lloc amb locomotores dièsel, amb preferència a les locomotores elèctriques No sempre, però, s’esdevé així, puix que la locomotora dièsel té una potència limitada, mentre que la locomotora elèctrica i la de vapor poden aconseguir, en un moment determinat, una potència instantània considerable, quan cal un esforç excepcional El motor dièsel no…

Conegut com Charly , el 1967 fou campió, amb Luis Yglesias, de les 24 Hores Internacionals de Montjuïc i del X Campionat d’Espanya de resistència, en què instaurà el rècord de velocitat amb una Ossa 230 Sport Guanyà el Trofeu Centauro, el Trofeu Joan Antoni Samaranch i el Trofeu Conrado Cadirat 1967 Fou campió d’Espanya de tot terreny 1965 i de velocitat en 250 cc amb el Moto Club Castelló 1969

La relació és E = mc 2 , on c és la velocitat de la llum en el buit La massa m del cos a la velocitat v és essent m 0 la massa en repòs L’equació d’Einstein estableix l’equivalència entre massa i energia i ha esdevingut una llei física universal que permet de considerar la massa com una nova forma d’energia, d’acord amb la teoria de la relativitat

A causa del fregament amb la superfície terrestre, la velocitat del vent a prop del terra disminueix notablement en apropar-nos a la superfície Un dels models més emprats per a calcular la velocitat del vent a diverses altures per damunt del terra és un perfil logarítmic de velocitats La constant de Von Karman intervé en la formulació matemàtica d’aquest perfil Té un valor aproximat de 0,4 Fou formulada per Theodore von Karma

Formà part de l’Escuderia Montjuïc i durant la dècada de 1960 participà tant en curses de velocitat com en rallis, entre les quals cal esmentar la Copa Saló de l’Automòbil de Fórmula 3 o el Ralli Costa Brava Guanyà proves com la cursa del Circuit de Martorell 1964 i el Ralli Tres Costes 1967 L’any 1968 es proclamà campió de Catalunya de velocitat i fou subcampió de Catalunya de rallis

El 1963 assolí el títol italià de velocitat en 250 cc El 1965 fitxà per MV Augusta i començà una gran carrera que el dugué a la conquesta de tretze títols mundials en 350 cc 1968-73 i 500 cc 1966-72 El 1974, amb Yamaha, fou campió del món de velocitat en 350 cc i l’any següent en 500 cc Al desembre del 1977 anuncià la retirada de la competició

Fundat el 1995, inicialment tingué secció de patinatge de velocitat i d’hoquei en línia, aquesta última activa fins el 1998 Disposa d’equips de patinatge de velocitat en totes les categories Imparteix cursos d’iniciació al patinatge en patins tradicionals i en patins en línia Participa en campionats d’àmbit estatal i internacional També participa en el Campionat de Catalunya de circuit, de pista i marató Paola García-Miguel destacà en el Campionat d’Espanya de pista 2010

Membre del Club Natació Atlètic, destacà en proves de velocitat i velocitat prolongada en estil lliure Formà part de l’equip de relleus 4 × 200 m lliure del CN Atlètic 1930-34 i de les seleccions catalana i estatal, i fou internacional en tres ocasions Fou campió el 1933 per equips i quart individual de la Travessia del Port de Barcelona 3800 m El 1935 fitxà pel CN Barcelona, on també fou titular en els quartets de rellevistes