Resultats de la cerca

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat

Vida i obra Morí jove, quan encara era estudiant del seminari de Vic, on gaudí de certa fama entre alumnes i professors Conservades en diverses còpies manuscrites, les seves poesies demostren que la literatura festiva de tradició barroca era ben viva a mitjan s XIX Escriví nombroses composicions en català, d’entre les quals destaca Apuros del gramàtic llatí , un llarg poema en dècimes on satiritza la violenta pedagogia dels professors del seminari de Vic Bibliografia Prats Vidal, D 2002 Vegeu bibliografia

Frare franciscà, era catedràtic de Valladolid i qualificador del Sant Ofici, quan fou nomenat bisbe de Vic 1752 Home actiu, traslladà el seminari al carrer de Sant Just i l’amplià, féu edificar la Casa de Convalescència annexa a l’Hospital de Vic i el convent franciscà del Remei És autor d’un sínode publicat el 1753, i d’una revisió del pla de beneficis de tota la diòcesi Escriví sempre en castellà i fou un important factor castellanitzador de la societat vigatana del seu temps

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer , en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Fou un dels fundadors de l’Esbart de Vic Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la Revista Europea  i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el Diario de Vich , del qual fou redactor, Lo Gai Saber  i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa…

Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…

Fill de Jaume Puig i de Perafita, fou partidari, com ell, del rei arxiduc Carles III Fou un dels vuit signants dels poders concedits als ambaixadors catalans per al pacte anglocatalà de Gènova 1705 Posteriorment lluità al setge de Barcelona 1706, a Aragó 1707 i en la defensa final de Barcelona 1713-14, per a la qual emprengué expedicions a la plana de Vic i en altres indrets per tal d’assolir reforços El seu germà, Francesc Puig i Sorribes Vic, Osona s XVII — Berga 1713, també fou signant dels poders per al pacte de Gènova Participà en l’alçament català de la plana…

S’inicià al Club Patí Vic i, quan era júnior, fitxà pel FC Barcelona i guanyà el Campionat d’Europa de la categoria 1987 amb la selecció espanyola Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip blaugrana, però tornà al Vic 1988-92 Després jugà al Cerdanyola HC i es retirà a vint-i-sis anys al RCD Espanyol

Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos

El 1971 entrà a la junta directiva del CB Vic i el 1978 participà en la constitució del TT Vic com a entitat independent Al gener del 2003 assumí la presidència i sota la seva direcció el club guanyà dues Lligues, quatre Campionats d’Espanya i un subcampionat de l’ETTU Cup 2007 Fou també cofundador de la revista de la federació catalana 1978 i director executiu de la federació internacional 2004

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1993-2002 Fou campiona de Catalunya individual 1993, de dobles 1995, 1996, 1998, 2000 i per equips 2000, 2001, 2002 Assolí quatre Campionats d’Espanya de dobles 1996, 1998, 2000, 2001 i dos per equips 2001, 2002 Formà part de l’equip del CTT Vic, que el 1998 guanyà la primera Lliga estatal del club Participà en l’Europeu del 1996