Resultats de la cerca

El 1943 fou nomenat vicepresident de la Societat de Caçadors La Protectora El 1958 es proclamà campió d’Espanya novell de tir i guanyà també el gran premi de Barcelona Fou president de la Federació de Caça de Tarragona 1972-92, sotspresident del consell territorial, vocal del consell català i delegat territorial d’esports a Tarragona de la Generalitat de Catalunya 1990-94Organitzà i fou jurat de nombroses competicions de caça Fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Al final dels anys setanta s’establí a Catalunya Fou campió d’Espanya de decatló 1977 i salt d’alçada, cinc vegades a l’aire lliure 1977, 1978, 1980, 1982, 1984 i quatre en pista coberta 1978, 1979, 1982, 1988 Va superar tres vegades el rècord estatal Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Després de la seva retirada fou entrenador, entre d’altres, d’A Corgos, C Sala i C Paredes, i responsable de salts de la Federació Catalana d’Atletisme

Jugà als equips inferiors del FC Barcelona, CH Caldes i AE Sant Andreu Després es passà a l’hoquei en línia i jugà amb el Bauer, el Boston Pizza i el CH Premià, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya i d’Espanya 1996, 1997 Fou fundador del CHL Sant Andreu, a l’equip femení del qual entrenà i feu campió d’Espanya 2005 També entrenà el Premià i el Rubí Cent Patins i fou seleccionador català masculí i femení

Soci de la Societat de Caçadors l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i del Club Esportiu de Catalunya, al qual representa en els campionats de caça menor Des de l’any 2000 compagina la competició en les especialitats de recorreguts de caça i Compak Sporting Fou campió de Catalunya de la primera 2000, 2001, 2005 i de la segona tres anys consecutius 2001, 2002, 2003 També guanyà la Copa Generalitat d’ambdues disciplines 2002 i de Compak Sporting 2003

Fundat el 2006, es creà com a successor de l’antic Aero Club Gallecs Té la pista de vol a ca l’Amell, a Lliçà de Munt En acrobàcia ha estat campió autonòmic, estatal i internacional Participa en proves puntuables d’àmbit espanyol i català en les disciplines de maquetes, velers, acrobàcia i helicòpters Té unes installacions de 4800 m 2 , una pista de 110 × 15 m de terra compactada, zona de boxs, zona d’estacionament d’helicòpters, zona de públic i aparcament

Cinturó negre primer dan representant el Club Esportiu Taekwondo Fran Martín el Prat Es proclamà campió d’Espanya juvenil, jú-nior i per clubs 1993 També aconseguí el subcampionat d’Espanya absolut 1994 D’altra banda, guanyà tres Campionats de Catalunya júnior 1991, 1993, 1994 i fou subcampió de Catalunya sènior 1993 i per clubs 1996 També aconseguí la tercera posició de Catalunya en categoria sè-nior en dues ocasions 1994, 1997 El 1992 obtingué el títol de jutge de taekwondo

Destacà en categoria juvenil en guanyar tres cops la Lliga de Comunitats Autònomes 2004, 2005, 2006 amb la selecció catalana Fou campió de Catalunya i d’Espanya de Tir Individual 2005, de Catalunya de Clubs per tripletes 2006, amb el CP Valldaura, i subcampió del món 2005 i d’Europa 2006 per equips amb la selecció espanyola A partir del 2007 competí com a sènior en les files del club Penya Esplanada Fou subcampió d’Europa sub-23 en dues ocasions 2008, 2009

L’equip de bàsquet del FC Barcelona guanya per 84 a 78 un combinat de jugadors de l’NBA al Palau Sant Jordi, en un partit amistós que tanca la celebració del centenari de l’entitat per part de la secció de bàsquet És la primera vegada que un equip de la FIBA guanya un equip de jugadors de l’NBA, entre els quals hi ha dues de les grans estrelles del bàsquet nord-americà, Charles Barkley i el sis cops campió de l’NBA Scottie Pippen

Fou quatre vegades campió del món de motociclisme aconseguí tres mundials consecutius en la categoria de 80 cc els anys 1986, 1987 i 1988, i l’any 1988 assolí també el campionat del món de 125 cc El 1992 creà el seu propi equip, el Team Aspar, i compatibilitzà les funcions de cap de l’equip i de pilot fins el 1997, any de la seva retirada definitiva És el pilot amb més títols mundials del motociclisme de l’Estat espanyol darrere d’Ángel Nieto

Membre del Real Club de Golf El Prat, a 21 anys es convertí en professional i competí al Challenge Tour durant dues temporades Posteriorment, ja al circuit europeu, ha aconseguit èxits destacats com l’Open de França 2008, el BMW International Obert 2011, 2015, el Campionat de Golf d’Abu Dabi 2014 i el segon lloc al Johnnie Walker Championship at Gleneagles 2011 El seu germà Alejandro fou campió d’Espanya júnior i guanyador del British Amateur 2002 abans de convertir-se en jugador professional