Resultats de la cerca
Es mostren 31519 resultats
grau Mercader
Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers.
Sauva Negra
Massís
Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (980 m), que enllaça, per l’E, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir (Moianès), Centelles i Sant Martí de Centelles (Osona).
Limita pel N i per l’E amb el curs de la riera de Castellcir dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra
Carles
Despoblat
Despoblat del municipi d’ Alfara de Carles (Baix Ebre), al SW de la vila, a la capçalera del barranc de la Cunca; les ruïnes del castell i l’església de Sant Julià són al cim d’un turó.
Es despoblà a la fi del segle XV a causa d’una epidèmia La baronia de Carles i Alfara pertanyia al segle XVI a la ciutat de Tortosa
illa de Buda
Aus a l’illa de Buda
© Fototeca.cat
Illa
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), entre els dos braços del riu (les goles de Llevant i de Migjorn).
Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la part…
Bruguera
Bruguera
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.200 m) del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l’esquerra, del Freser; l’església parroquial de Sant Feliu és romànica.
Formà municipi fins a mitjan segle XIX
Benante
Un aspecte de la població de Benante (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Esterri de Cardós (Pallars Sobirà), a 970 m d’altitud, a la dreta de la Noguera de Cardós; format per unes cases escampades i un petit nucli prop de l’església de Sant Lliser.
l’Arboçar
Caseria
Caseria del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), situada al fons de l’Arboçar, drenada pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de la riera de Ribes.
És formada per tres nuclis l’Arboçar de Dalt , a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l' Arboçar de les Roques , a l’esquerra
la Font Picant
La Font Picant
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Balneari
Antic balneari del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de la Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant , d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja al segle XVIII, i és molt valorada per a la litiasi Hom n’explota comercialment l’aigua l’antic hotel és tancat
pas d’Escales
Vista del pas d’Escales
© Fototeca.cat
Congost
Congost que forma, a la Ribagorça, la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri 1 300 m alt a l’est, i pel de l’Espina 1 110 m a l’oest El congost, un dels més importants del Pirineu català, ha estat modernament 1955 aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales , de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 152 milions de m 3 i la potència installada és de 45 000 kW
cala Llentrisca
Cala
Cala prop del cap de cala Llentrisca
i del puig de cala Llentrisca
(413 m alt.), zona muntanyosa i molt escarpada que forma l’extrem SW de l’illa d’Eivissa (municipi de Sant Josep de sa Talaia).