Resultats de la cerca

Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria a disset anys Marxà a la Corunya per jugar amb el Clube Patín Cerceda, filial del Hockey Club Liceo, al qual s’incorporà la temporada 2010-11 Amb el Liceo guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2012 La temporada 2019-20 fitxà pel Porto, equip amb el qual aconseguí la seva tercera Copa d’Europa 2023 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa juvenil 2004 i del món sub-20 2007

Sorgit dels equips inferiors de l’Hispano Francès, fou campió de Catalunya i d’Espanya juvenil 1966, i fou premiat amb el trofeu Ángel de Plata al millor jugador de la seva categoria Ja al primer equip, aconseguí el doblet, Lliga i Copa del Rei 1967, 1968, fet que el portà a disputar diversos partits de la Copa d’Europa També guanyà el trofeu Federació i fou convocat per la selecció catalana i per l’espanyola, tant en categoria promeses com en l’absoluta

Fitxà pel FC Barcelona 1998-2001 procedent de l’Ademar de Lleó Amb l’equip blaugrana, on retornà durant el període 2007-10, conquerí tres Copes d’Europa 1998, 1999, 2000, tres Lligues 1998, 1999, 2000, cinc Copes del Rei 1998, 2000, 2007, 2009, 2010 i dues Copes ASOBAL 2000, 2010 Amb la selecció espanyola, aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008, i es proclamà campió del món 2005 i subcampió d’Europa 1996, 1998

S’inicià com a amateur el 1951 Es proclamà campió d’Espanya de boxa professional en categoria del pes semi pesant en vèncer Bautista Navarro al Gran Price de Barcelona 1953 Revalidà el títol en dues ocasions 1955, 1958 Aconseguí també tres cops el Campionat estatal en categoria del pes mig 1957, 1958, 1959 Participà en vetllades pugilístiques celebrades a països com Alemanya, Itàlia, França o el Marroc El 1962 penjà els guants després d’un darrer combat celebrat al Palau dels Esports de París

Fou el número 1 dels inicis del tennis de taula a Catalunya, fins i tot abans de la fundació de la federació catalana l’any 1935 Fundà i més tard presidí el Club de 7 a 9, guanyà l’oficiós Cam-pionat català del 1934 i l’oficial del 1936 tant en categoria individual com per equips Després de la Guerra Civil Espanyola tornà a jugar i fou campió català per equips el 1941 i en dobles i mixtos el 1942, sempre amb el mateix equip

Fou fundat el 1946 amb el nom de Club Deportiu Talleres Agut com a secció de futbol d’aquesta empresa El 1951 ingressà a la federació catalana amb el nom de CD Agut i la temporada 1953-54 fou campió de grup i assolí l’ascens a primera regional, on jugà dues temporades L’any 1956 pujà a tercera divisió, en la qual es mantingué dos anys El 1959 abandonà la federació i retornà a les competicions d’empreses fins a la seva desaparició

Fundat el 1952, durant els primers anys participà en torneigs socials i el Torneig del Vallès Es federà el 1956 i s’inscrigué als Campionats de Catalunya per equips de tercera categoria Fou campió de tercera 1974 i de segona 1986 Guanyà diversos títols de la Copa Catalana a tercera, segona i primera categoria Des de l’any 1986 juga habitualment a la divisió d’honor dels escacs catalans El 1988 participà en el Campionat d’Espanya per equips Disposa d’escola d’escacs

Centrat preferentment en la natació, participa en el Campionat de Catalunya de natació adaptada i ha organitzat alguna prova de la Lliga Catalana Alguns dels seus nedadors participen en competicions d’àmbit internacional En destaca Jesús Collado Alarcón, medallista als Jocs Paralímpics de Sydney, i Víctor Villanueva, campió d’Espanya en diverses ocasions Fa ús de la piscina Sagnier del Prat de Llobregat També practica basquetbol en cadira de rodes, voleibol, atletisme, halterofília i boccia Disposa d’una secció per a persones amb paràlisi cerebral

Es disputà simultàniament amb la tercera edició de la Copa Macaya, competició de la qual el Barça s’havia retirat, secundat per l’Universitari, arran d’una polèmica S’hi inscrigueren nou equips el Barcelona, l’Espanyol, l’Internacional, l’Hispània, l’Irish, el Català, l’Ibèria, el Salut i l’X Sporting Club, que no finalitzà el torneig El Barça es proclamà campió i l’Espanyol es classificà segon La Copa Barcelona deixà pas, la temporada següent, a la primera edició del Campionat de Catalunya

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona com a centrecampista Mentre jugà al Barcelona B, disputà algun partit amb el primer equip, però al gener del 2008 fou cedit a l’Olympique de Lió, amb el qual es proclamà campió de Lliga i de Copa A l’agost del mateix any fou traspassat al Celtic de Glasgow, on guanyà la Copa de la Lliga 2009 Amb la selecció catalana, fins el 2010, ha jugat dos partits Amb Espanya fou vuit vegades internacional sub-17