Resultats de la cerca
Es mostren 15498 resultats
Armen Leonovič Takhtadjan
Botànica
Botànic armeni.
Es destacà especialment amb els estudis sobre la morfologia i la filogènia de les plantes superiors, que foren determinants per a la creació d’una escola important de botànica sistemàtica a l’antiga URSS L’any 1942 donà a conèixer la seva primera versió de la classificació de les angiospermes, que, a partir de la segona edició en rus, fou traduïda a l’anglès amb el títol de Flowering Plants Origin and Dispersal 1969
Max Walter Svanberg
Pintura
Pintor suec.
Estudià a Malmö i després a Estocolm, on féu la seva primera exposició el 1945 Formà un grup, anomenat Els Imaginistes, que tenia com a propòsit la defensa de la fantasia en el món de la pintura A partir d’aquí passà directament al surrealisme l’any 1953 La seva pintura té com a referències la dona, l’estrella i l’ocell, els quals, esquematitzats, proposen la construcció d’un món mític, imaginari i màgic
Amadeu VII de Savoia
Història
Comte de Savoia (1383-91).
Fill d’Amadeu VI, a qui succeí, i de Bona de Borbó Combaté en l’expedició de Carles VI de França a Flandes contra els anglesos 1383 Donà a Savoia per primera vegada una sortida a la mar amb l’adquisició del comtat i la ciutat de Niça 1388, que li lliuraren els súbdits niçards, rebels a Maria de Blois, regent del comtat de Provença en nom de Lluís II d’Anjou
Albert Aftalion
Economia
Economista francès, doctrinalment vinculat a l’escola austríaca.
Es donà a conèixer a través de la seva obra Les crises périodiques de surproduction 1913, i per la seva contribució a la polèmica sobre el càlcul racional en una economia que prescindeix del mercat, formulada en la seva obra Les fondéments du Socialisme 1922 Entre les seves obres més importants hi ha L’équilibre dans les relations économiques internationales 1937 i La valeur de la monnaie dans l’économie contemporaine 1948-50
Josep Gibert i Clos
Paleontologia
Paleontòleg.
Doctor en ciències geològiques 1973, des del 1983 fou director de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena Orce, Granada una resta cranial atribuïda a Homo sp Defensà que es tractava de la resta humana més antiga d’Euràsia, tesi que donà lloc a una considerable polèmica El 2005 rebé el premi al mèrit científic Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya
Frederic August I de Saxònia
Història
Elector (Frederic August III de Saxònia, 1763-1806) i primer rei de Saxònia (1806-27).
Fill de l’elector Frederic Cristià I Pressionat per Prússia, lluità contra Àustria 1777-79 i França 1792-96 i 1806 Aliat de França durant l’Imperi, Napoleó I el nomenà rei 1806 i, el 1813, li atorgà el ducat de Varsòvia Fou fet presoner a Leipzig 1813 i el congrés de Viena donà un terç de Saxònia a Prússia i el ducat de Varsòvia a Rússia El 1815 recuperà el tron
Benoît Paul Émile Clapeyron
Física
Enginyer i físic francès.
El 1820 anà a Rússia, on fou professor de matemàtiques a l’Escola de Vies i Comunicacions de Peterburg El 1830 tornà a França, on es dedicà a la construcció de diverses xarxes de ferrocarrils, locomotores i ponts metàllics Amb la seva memòria Sur la puissance motrice de la chaleur donà forma algèbrica al principi de Carnot , i és un dels capdavanters de la termodinàmica El 1858 ingressà a l’Académie des Sciences
José de Cienfuegos y Jovellanos
Història
Militar
Militar.
Durant la guerra contra Napoleó dirigí les tropes d’Astúries el 1816 fou nomenat capità general de Cuba, on seguí una política d’atracció i protecció dels criolls Per palliar la majoria negra existent a Cuba donà facilitats per a establir-se a l’illa a immigrants estrangers una de les noves poblacions fundades prengué el nom de Cienfuegos Tornà a Espanya 1819, i en el Trienni Constitucional fou ministre interí de la guerra 1822
André Jolivet
Música
Compositor francès.
Es donà a conèixer amb Mana , per a piano 1935, i més tard amb Cinq incantations , per a flauta 1936, i Cinq danses rituelles , per a piano 1939, que reflecteixen un món màgic i primitiu Amb Olivier Messiaen, Daniel Lesur i Yves Baudrier fundà el grup musical humanista Jeune France També són notables el Concert pour ondes Martenot 1947, els concerts per a piano 1950 i un Épithalame a dotze veus 1953
Badī ‘al-Zamān al-Hamaḏāni
Literatura
Escriptor àrab de família persa.
Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana