Resultats de la cerca

Defensa conegut com Paco Boronat que s’inicià en el CH Catalunya i jugà en l’Associació Valdemia abans de fer-ho amb el Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1954-57 i cinc de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 Amb la selecció espanyola fou dues vegades campió del món 1954, 1955 i tres campió d’Europa 1954, 1955, 1957 També participà en els Mundials del 1958 i del 1960 Com a entrenador, dirigí la selecció espanyola júnior, que aconseguí el Campionat d’Europa 1962, i l’absoluta 1962-67, amb la qual guanyà dos Campionats del Món 1964, 1966 i dos…

Desenvolupà la seva carrera esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona RCPB, amb el qual jugà al primer equip entre el 1953 i el 1969 Guanyà sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga espanyola 1958 Amb el combinat estatal disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 i Tòquio 1964 Un cop deixà l’esport, fou secretari de la Federació Internacional d’Hoquei 1982-93 i, posteriorment, president 1996-2001, el primer català a dirigir una federació internacional olímpica Formà part de la comissió cultural del Comitè Olímpic…

Conegut com Bisbalet perquè era el germà petit de Vicenç Bisbal Començà practicant l’atletisme amb la Unió Esportiva Santboiana en l’especialitat de decatló, de la qual fou subcampió de Catalunya 1934 Com a jugador de rugbi destacà en la posició de tres quarts, també amb la UE Santboiana Jugà diversos partits amb la selecció catalana 1933-34 Posteriorment fou àrbitre federat, membre del Collegi Nacional d’Àrbitres i membre en diversos mandats de la junta directiva de la Federació Catalana de Rugbi El 1958 creà, juntament amb el seu germà Vicenç, l’escola de rugbi de la UE Santboiana, de la…

Jugà habitualment amb Enric Sanmartí de parella i guanyà diversos campionats en l’àmbit català i estatal Aconseguí deu Campionats de Catalunya, un en categoria mixta i quatre Màsters Catalans, i fou diverses vegades número 1 del rànquing català Per equips guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya i el de Catalunya de primera categoria Ha estat seleccionador català, director del projecte de detecció de talents de la federació espanyola a Catalunya i director esportiu de la federació catalana Ha dirigit l’àrea de pàdel del Reial Club Tennis Barcelona 1995-2000 i la del Club Tennis Wellness a…

Receptor format a les categories inferiors del Club de Beisbol Hèrcules l’Hospitalet, el Club de Beisbol i Softbol Sant Boi i el Futbol Club Barcelona 1997-98, equip amb el qual debutà en categoria sènior Posteriorment tornà al CBS Sant Boi 1999-2003, jugà a l’AS Roma Baseball 2004 i acabà al FC Barcelona 2005-11 Guanyà una Lliga 2003, dues Copes del Rei 2002, 2003, dues Copes CEB 2007, 2008, tres Campionats de Catalunya 2006, 2007, 2008, una Supercopa de Catalunya 2006 i una Copa d’Europa 2008 Amb la selecció espanyola guanyà la medalla de bronze en tres Campionats d’Europa 2003, 2005, 2007…

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt d’alçada 1912…

S’inicià al Santo Domingo d’Oviedo, d’on passà a l’Igualada Hoquei Club 1989-94, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues Supercopes d’Europa 1993, 1994, dues Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Després jugà amb el Reus Deportiu 1994-97 i el Club Patí Flix 1997-2000, on penjà els patins Amb la selecció espanyola, es proclamà campió d’Europa júnior, subcampió olímpic a Barcelona 1992 i guanyà una Copa de les Nacions Fou coordinador dels equips de base de l’Igualada HC durant vuit anys, en què també ocupà el càrrec d’…

Sorgida del Club Esportiu Mediterrani, també ha jugat amb la Universitat de Califòrnia del Sud 2005-06 i els clubs hongaresos OSC 2008 i Honved 2009 Fou campiona de la Lliga espanyola en la divisió d’honor 2003 i de la Copa de la Reina 2000, 2003 i fou medalla de bronze en el LEN Trophy 2002 Entre el 2002 i el 2008 jugà 126 partits amb la selecció estatal, participà en tres Campionats d’Europa 2003, 2006, 2008, on fou medalla d’argent, tres Campionats del Món 2003, 2005, 2007 i quatre Lligues Mundials 2005-08 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 2003 i d’or…

Començà a l’Arrate del País Basc El FC Barcelona el fitxà el 1985 com un dels pivots més prometedors de l’handbol internacional, un fet que certificà el 1987 en ser subcampió del món júnior Jugà amb el FC Barcelona fins el 1991 Durant la seva etapa com a blaugrana, fou campió d’Europa 1991 i participà en quatre títols de Lliga 1988, 1989, 1990, 1991 i en quatre de la Copa del Rei 1998, 1989, 1990, 1991 El 1991 s’incorporà al BM Granollers, equip amb el qual fou subcampió de Lliga dues vegades consecutives 1992, 1993 Acabà la seva trajectòria com a jugador al Bidasoa Amb la selecció espanyola…

Practicà el futbol i l’handbol a onze amb el GEiEG Jugà a bàsquet amb el Club Bàsquet Montgat, a la primera categoria catalana Com a entrenador, començà al GEiEG i al collegi de la Salle Girona als anys cinquanta L’any 1962 participà en la fundació del Centre Parroquial Sant Josep de Girona Hi introduí el minibàsquet i dirigí l’escola de basquetbol Com a àrbitre, dirigí partits del Trofeu Gonzalo Aguirre de segona divisió 1968-71 i presidí el collegi gironí També feu tasques directives al Sant Josep, que, quan assolí l’ascens a la màxima categoria, es convertí en Club de Bàsquet Girona SAE…