Resultats de la cerca

Competí amb diferents clubs, com el CN Vilada, CN Amposta, RCM de Barcelona i CN Colera Destacà en categories inferiors en aconseguir quatre Campionats d’Espanya al començament dels anys noranta, tres en esquif i un en quatre scull, i un subcampionat mundial sub-23 en quatre scull En categoria absoluta, fou campió estatal en dos sense timoner 1997 i doble scull 1998 Fou reserva als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Un cop abandonada la competició, exercí com a entrenador de gimnàstica i culturisme

Membre del Pitch & Putt Can Rafel, de Cervelló, es proclamà campió de Catalunya absolut 2004, 2005 Amb el pitch-and-putt Badalona Ramírez Advocats també guanyà el Campionat de Catalunya de dobles fent parella amb Lluís Grifé 2010 En l’àmbit de clubs obtingué la Copa de Catalunya per equips 2007 i el Campionat de Catalunya per equips 2008, 2010 Amb la selecció catalana debutà el 2005 i ha guanyat la medalla d’or 2010 i la de plata 2007 del Campionat d’Europa

S’inicià en la boxa amateur a l’inici dels anys vint al Barcelona Boxing Club També formà part del Catalunya Atlètic Club, el Club Boxa Palace de Barcelona i el Boxa Club Firpo Com a professional, competí en diverses categories, com el pes ploma i el gall Es proclamà campió de la Copa Parc 1923 i de la Copa Olímpia 1925 Després d’un parèntesi 1926-30, tornà a l’activitat pugilística i guanyà la Copa Marquès de Vinent, en pes ploma 1930

Central que jugà al BM Granollers 1975-78, amb el qual guanyà la Recopa 1975, el primer títol europeu d’un club d’handbol català Fitxà pel FC Barcelona 1978-86 i aconseguí tres Lligues 1980, 1982, 1986, tres Copes del Rei 1983, 1984, 1985 i tres Recopes 1984, 1985, 1986 Disputà 55 partits amb la selecció espanyola, amb la qual fou campió del món B 1979 Posteriorment jugà al BM Puerto Real, Caja Madrid i San Antonio, i un cop retirat, entrenà diversos equips

Jugà com a defensa Fou jugador del Futbol Club Barcelona 1935-37 i campió de Catalunya 1936 Els primers anys de la postguerra jugà en el Constància d’Inca i el Poble Nou 1942-43 A l’estiu del 1943 retornà al Barça, però després de jugar-hi un partit passà al Reus La temporada1944-45 fitxà pel Sabadell, en el qual milità fins el 1949 hi disputà 61 partits de Lliga i arribà a ser capità Jugà un partit 1948 amb la selecció catalana

Pioner del karate a Catalunya, s’inicià amb el m estre Vicente del Olmo  al Club Guinardó Mestre internacional i cinturó negre sisè dan 1995, es proclamà campió d’Europa 1981 i quart al Campionat del Món 1981 en la categoria de 60 kg Regentà diversos gimnasos 1974-2000 Fou entrenador i àrbitre a nivell estatal Jutge del tribunal de graus 1980-94, durant la dècada de 1990 impartí diversos cursos tècnics de la modalitat kumite combat i de defensa personal per a equips de seguretat i protecció

Com a jugador individual ha quedat en tercer lloc 2008 i segon lloc en el Campionat de Catalunya 2010 Com a membre de l’equip del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen fou subcampió del Campionat de Catalunya de Clubs 2007, i de la Copa Generalitat 2008, 2010 i campió de la Copa Generalitat 2009 Ha format part de la selecció catalana de bitlles Fundador del Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen, en fou secretari i, des del març del 2009, n’és el president

Jugà al FC Barcelona, el CH Catalunya, el CD Universitari, el CT Barcino i el RCD Espanyol, club en el qual es retirà També fou internacional amb la selecció espanyola a l’europeu del 1959, en el qual Espanya acabà subcampiona Com a tècnic dirigí l’Espanyol, el Vilanova –amb el qual fou campió d’Espanya–, el Picadero, l’Sferic de Terrassa i el Piera Fou seleccionador espanyol juvenil en dues etapes i absolut 1985-86 Guanyà dos europeus juvenils 1973, 1974 i un europeu sènior 1985

Començà a jugar al club de Segur de Calafell A deu anys ingressà al Reial Club de Tennis Barcelona Fou finalista en el Campionat d’Europa júnior 1982 i a l’Orange Bowl 1983 El 1984 debutà com a professional i fou campió d’Espanya absolut El seu millor lloc en el rànquing mundial de l’ATP l’obtingué el 1988 173è Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 El 1989 deixà de jugar com a professional, però continuà vinculat al tennis com a entrenador

S’inicià al club La Seda, de la mà de Moisès Llopart i Juan del Pino 1988 El 1993 passà a entrenar-se amb Antonio Hernández Luna Aconseguí els títols de campió de Catalunya de 1500 m 1997 i de 5000 m 1996, 2002 Fou internacional en un Mundial de cros 2000 i en un de mitja marató 2004 Entre les nombroses proves urbanes que disputà, destaquen els seus triomfs en la Cursa d’El Corte Inglés i en la Milla de la Sagrada Família 2003