Resultats de la cerca

Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…

Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de Catalunya , de…

Fou organista a la catedral de Tarragona i, després 1884, a la capella reial de Madrid, ciutat on fou també professor de l’escola normal i del collegi de sordmuts Compongué misses, motets, himnes, salves, música per a orgue, dos drames lírics La ermita del Valle i Doña Juana de Castro , una balada En la corte de Abd-el-Rahman , dos capricis simfònics Zambra, El amanecer , etc

Fundà diverses publicacions de poesia i d’art, entre les quals la collecció “Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis” 1915 i les revistes El Vers Valencià 1934 i Ribalta 1935 La seva obra poètica, començada el 1915 amb Precs de pau i Llaurs lírics , és molt extensa —més de seixanta llibres—, però desigual Escriví, també, una Història de l’art valencià 1957 i diversos pamflets polítics, com Els cavallers de Vinatea 1928 i El perill català 1931, atac al valencianisme polític procatalanista Publicà igualment alguns opuscles de tema gramatical, en els quals postula solucions ortogràfiques…

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història Natural, de la…

Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis i també a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial, de les quals fou director Fou president de la Societat d’Industrials Mecànics i Metallaris i de la Unió Espanyola de Transformadors Metallúrgics Morí assassinat el 8 de gener de 1918 Aquesta mort causà una forta impressió a Catalunya les autoritats l’atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d’agents alemanys que actuava a Barcelona amb la…

Participà en les campanyes de Catalunya de la tercera guerra Carlina, en la primera guerra cubana i en la de les Filipines Fou capità general de Catalunya 1917-18

Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer

Fill d’Ignasi Barraquer Es llicencià en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952 Treballà amb el seu pare a l’Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident 1947-54 El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d’oftalmologia 1958-66 a l’Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà el 1964 l’Instituto Oftalmológico de las Américas i, posteriorment, l’Instituto Barraquer 1968 Ideà diversos instruments i tècniques quirúrgiques, entre les quals la queratoplàstia refractiva Rebé distincions oficials i acadèmiques

Com a escultor es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà prop de Carles Flotats entre les seves obres destaquen dos misteris del rosari monumental de Montserrat i el monument a Crist Rei de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Propietari rural, intervingué en el moviment cooperativista fundà el celler Alella Vinícola, fou membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyaters de Catalunya i tingué una part destacada en els congressos de la Federació Agrícola Catalanobalear, de Manacor 1907, de Tarragona 1909 i d’Igualada 1913