Resultats de la cerca

S’inicià als Maristes de Sant Joan de Barcelona, equip amb el qual arribà a ser campió d’Espanya en categoria escolar El 1968 s‘incorporà a l’equip juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà amb el primer equip del Barça 1969-74, el Círcol Catòlic de Badalona 1974-78 i l’Ademar de Badalona 1978-79 de la segona divisió, on es retirà Posteriorment continuà lligat diversos anys al món del bàsquet com a metge del Badalona i el Santa Coloma de Gramenet

S’inicià el 1968 al PPCD Vilanova A les ordres de Manuel Cañabate, fou nou vegades campió de Catalunya cinc en llançament de pes 1978, 1979, 1982, 1983, 1984 i quatre en llançament de disc 1976, 1978, 1979, 1981 També fou medallista de bronze en el concurs de llançament de pes del Campionat d’Espanya 1980 i diverses vegades internacional amb la selecció catalana A més del CA Vilanova, també competí amb l’AE l’Hospitalet 1988-89 i el CA Vic, ja com a veterà

Començà jugant d’interior i després ho feu de defensa Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1932-35, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1934 i ascendí a segona divisió després d’assolir el títol de tercera Posteriorment passà a l’Esport Club Granollers 1935-37, 1940-41, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de primera categoria B 1936, el Badalona 1939-40, el Sabadell 1941-44 i el Martinenc 1944-46 Jugà dues vegades amb la selecció catalana i marcà un gol

Fou campió d’Espanya en la modalitat de deu balls 2001, 2003-08 i en la d’estàndard 2003-09, i de Catalunya en la d’estàndard 2007, 2008, sempre fent parella amb Desirée Martin Dirigeix l’escola de ball de saló Dandi de Mollet del Vallès També és jutge estatal de ball i collaborador del comitè tècnic en l’àmbit de ball estàndard i llatí a la Federació Catalana de Ball Esportiu En aquesta mateixa federació és representant de jutges en estil internacional

S’inicià al Centre Catòlic de l’Hospitalet, i a 15 anys s’incorporà a l’AB Juniors actual CB l’Hospitalet amb el qual disputà la final del Campionat d’Espanya 1936 Formà part de la selecció, integrada només per jugadors catalans, que guanyà el torneig disputat en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1938 Després de la Guerra Civil continuà jugant amb l’Hospitalet, amb el qual fou campió d’Espanya, i posteriorment amb el CC l’Hospitalet, on es retirà l’any 1947

S’inicià el 1969 amb el Reial Club Marítim de Barcelona, amb el qual fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1970, 1971 Passà al Club Natació Banyoles, i es proclamà campió d’Espanya en quatre amb timoner 1973-76, 1978, en vuit amb timoner 1974, 1975, 1976, 1978, 1979 i en dos sense timoner 1977 En l’àmbit internacional, assolí bons resultats en quatre scull i en doble scull Disputà la prova del quatre scull en els Jocs Olímpics de Moscou 1980

Arribà al Futbol Club Barcelona a l’estiu del 1979 procedent del Borussia Mönchengladbach 1972-79 Vestí la samarreta del Barça tres temporades 1979-82, i jugà 71 partits oficials, en els quals marcà 53 gols Fou campió de la Copa 1981 i de la Recopa 1982 Abandonà el club i fitxà pel Charlton Athletic 1982-83 Fou 54 vegades internacional pel seu país i mundialista a la Copa del Món de Mèxic 1986 Fou guardonat amb la Pilota d’Or com a millor jugador europeu 1977

El 1972 abandonà els Estats Units i fitxà per l’Hispano Francès, on jugà a les ordres de Jean Marc Buchel i dirigí l’equip junior Vestí la samarreta de l’Hispano durant la temporada 1972-73 i es proclamà campió de Lliga A les acaballes de la temporada també actuà com a entrenador provisional del primer equip L’any següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip que abandonà el 1975, any que retornà al seu país Fou internacional amb la selecció dels EUA

Fou pilot oficial de SEAT Sport i competí habitualment en proves de marató i raids Es proclamà subcampió 1984 i campió 1986 de Catalunya de rallis de terra Posteriorment inicià les participacions en el Ralli Dakar on corregué dinou vegades En la categoria de bugui i com a pilot oficial de l’equip Schlesser, aconseguí dues quartes posicions 2001, 2002 Guanyà la Baja Aragón 1999 i fou tercer a la Copa del Món de tot terreny 1999, 2000 És germà del també pilot  Salvador Servià

La primera edició es disputà al febrer del 1965, amb sortida a la zona esportiva de Terrassa i final a l’alt de la Mata, amb 15 km de recorregut i desnivells en algunes zones del 7% El primer vencedor fou Pascual Aparici El 1966 la prova obtingué categoria internacional i, entre el 1966 i el 1969, el vencedor fou el campió olímpic italià Abdon Pamich Les primeres edicions foren organitzades per l’Atlètic Terrassa i posteriorment per la Unió Atlètica Terrassa i el CA Terrassa