Resultats de la cerca
Es mostren 31519 resultats
colònia Montserrat
Barri
Barri residencial i d’estiueig del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat al límit amb el terme de Molins de Rei (Baix Llobregat), al cim de la petita serra que separa Valldoreix del veïnat de la Rierada.
el Baver
Barri
Partida
Barri i partida rural d’Alacant (Alacantí), situat al sud de la ciutat, vora la carretera de Madrid, davant la platja de Baver (que s’estén entre el port, el barranc de Sant Blai i la rambla de les Ovelles).
La part més pròxima al centre d’Alacant, on fou començat a construir el 1884 el barri de Benalua, havia estat anomenada els Antigors, i hi han estat trobades restes d’una ciutat romana Al s XVIII el Baver formava encara un port natural
séquia d’en Vinyals
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del Gironès, que pren les aigües del Ter a Pontmajor i rega el sector de plana de la dreta del riu dels termes de Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet i Flaçà; en aquest darrer terme desguassa al Ter.
Torre Abadal
Història
Antiga quadra del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), centrada a la torre Abadal, esmentada ja al començament del segle XIII, potser l’antiga torre d’Olorda, possessió, ja al segle X, del monestir de Sant Cugat del Vallès.
Hom l’ha identificada també amb una antiga torre Espigolera
sa Canal
Caseria
Venda, caseria i carregador de sal de les salines d’Eivissa, a l’extrem meridional de l’illa (Sant Josep de sa Talaia), al fons d’una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama.
torre de Bell-lloc
Història
Antiga torre de defensa de la costa, a l’esquerra i prop de la desembocadura de l’Aglí, al terme de Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló), al límit amb el del Barcarès; actualment és un mas anomenat la Torre
.
pla de les Arenes
Peneplà situat al voltant dels 1 000 m d’altitud, al límit entre les Guilleries i la Selva, a la divisòria d’aigües entre les rieres d’Arbúcies, d’Osor i Major, dins el terme municipal de Sant Hilari Sacalm (Selva).
Intensament artigat, té diverses masies disseminades
Aler
Poble
Poble del municipi de Benavarri (Ribagorça), a la part del terme situada a la conca de l’Éssera, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador, a 669 m alt i prop de la carretera de Benavarri a Graus.
Era un antic municipi juntament amb l’actual llogaret de Puigverd agregat al de Benavarri abans del 1930 L’església parroquial de Santa Maria fou consagrada el 1105 pel bisbe Ramon de Roda La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona El català d’Aler és un dialecte de transició amb els parlars aragonesos de la zona de Graus, amb menys trets aragonesos, tanmateix, que els de Jusseu i Torres del Bisbe
Folquer
Caseria
Caseria del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), damunt un contrafort de la serra de Comiols, al N del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt.) i l’església parroquial de Sant Gili.
Un quilòmetre al NW, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa actual carretera i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols , dins la baronia de Montmagastre després, municipi d’Anya, que comprenia també els casals de la Colomina, les Torres i Santa Creu
les Estunes
Racó de les Estunes, formació de travertins prop del llac de Banyoles, al terme de Porqueres (Pla de l’Estany); en aquest sector fou trobada la famosa mandíbula de Banyoles
© Fototeca.cat
Espai natural
Sector o indret
Important formació de travertins damunt les margues terciàries i argiles roges més recents a la vora de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), a 500 m de la Font Pudosa, al peu de la serra de Sant Patllari.
La roca es presenta en blocs cairats, separats per grans esquerdes, coves i passadissos és l’anomenat Palau de les Fades produïts pels moviments del sòl i per la disminució de volum en perdre humitat el terreny La tova, utilitzada com a pedra de construcció, presenta sovint impressions de vegetals o animals fou en aquestes toves que Pere Alsius recollí la famosa mandíbula de Banyoles Cada any, el diumenge després de Pasqua, s’hi celebra un aplec dit el Roser de les Estunes