Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
pic de Sanfonts
Cim
Cim (2 888 m) al límit dels municipis d’Alins (Pallars Sobirà) i la Maçana (Andorra), que separa les valls de Baiau, Peguera i Pedrosa.
Piflorit
Cim
Cim (2 082 m) culminant, al límit dels municipis de Rialb i Llavorsí (Pallars Sobirà), que separa la Vall d’Àssua de la de Baiasca.
la Torreta de l’Orri
Cim
Cim (2 439 m) del massís muntanyós que separa les comes de Rubió de la Ribalera, entre els municipis de Soriguera i Llavorsí (Pallars Sobirà).
riu de la Bonaigua
Riu
Riu de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall suspesa dita vall de la Bonaigua
.
És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall
Arestui
Poble
Poble del municipi de Llavorsí (Pallars Sobirà), situat a 1.141 m d’altitud, a la vall de Baiasca, a la dreta del riu de Baiasca.
La seva església parroquial fou agregada a la de Baiasca El poble es troba al mig d’una extensa zona forestal
Arcalís
Poble
Poble del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), enlairat a 769 m alt., damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, davant el poble de Baro.
De la seva església parroquial de Sant Lleir depèn el santuari d'Arboló El seu terme és, en gran part, boscat bosc d’Arcalís
Escaló
Torre d’Escaló
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), situat en un petit eixamplament de la vall, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
L’església parroquial és dedicada a santa Helena hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita L’antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou al de la Guingueta d’Àneu, comprenia a més els pobles d'Escart i Estaron, el despoblat d’ Arides, el santuari de la Roca d’Escart i les restes de l’antic monestir de Sant Pere del Burgal
Mare de Déu de la Serra
Vista del santuari de la Mare de Déu de la Serra
© Gencat
Ermita
Antiga ermita romànica del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), situat en un coster, entre els barrancs de Burg i de Farrera, al N del terme.
L'edifici està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local BCIL i la referència més antiga coneguda correspon a la relació d'esglésies parroquials del deganat de Cardós, visitades l'any 1314 pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona Segons fonts orals, durant la guerra civil l'edifici serví com a niu de metralladores, i aquest ús portà a ampliar l'obertura central de l'absis deixant l'esvoranc del mur absidal En mal estat de conservació, al novembre del 2016 s'iniciaren les obres de consolidació estructural i de les cobertes
sanció
Dret administratiu
Acte pel qual l’autoritat competent (el sobirà d’un país, el president d’una república, etc) ratifica (ratificació) i fa vàlida una disposició legal.
A l’Estat espanyol, és omès aquest requisit formal en les lleis autonòmiques
bandera reial
Història
Bandera que duia l’alferes reial o major davant el sobirà quan ell personalment comandava l’exèrcit, o la que ostentava les armes del monarca.