Resultats de la cerca

Desenvolupà una llarga carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya dels 3000 m obstacles 1955 i guanyà dues medalles de plata i set de bronze en els 5000 i els 10000 m entre el 1950 i el 1961 Obtingué el tercer lloc en els 10000 m del Campionat d’Espanya 1959 Fou subcampió català de cros 1951 i assolí sis títols d’Espanya de l’especialitat amb la selecció catalana 1949-59 Participà en el Cros de les Nacions 1951, 1952, 1953

Començà a entrenar els infantils del Club Patí Flix i amb els mateixos jugadors arribà a la divisió d’honor la temporada 1991-92 Posteriorment dirigí el Reus Deportiu 1996-97, el Sícoris de Lleida, el Club Patí Vila-Seca 2000-05, amb el qual guanyà una Lliga de primera divisió, i el Club Patí Vilanova 2005-08, amb el qual es proclamà campió de la Copa de la CERS 2007 El 2011 fou nomenat seleccionador espanyol femení absolut, i guanyà el Campionat d’Europa

Destacà en curses d’embarcacions semirígides, i es proclamà nou vegades campió d’Espanya 1988, 1990, 2001, 2002, 2004, 2006, 2007, 2009, 2010 Guanyà el I Rally Barcelona-Saragossa 1987, juntament amb Pere Egea Fent parella amb David Téllez, assolí quatre títols mundials 2007, 2008, 2009, 2011 i un europeu 2010 en la categoria PR-550 Rebé la medalla al mèrit motonàutic de la Federació Catalana en bronze 2007, plata 2008 i or 2009 També practicà la vela i realitzà diverses travessies de l’Atlàntic

Cinturó negre sisè dan de karate i cinturó negre segon dan de kendo Competí com a representant del gimnàs Yawara-II de Barcelona Fou subcampió mundial de karate i campió d’Europa en la categoria de semipesants Formà part de l’equip de kumite de la selecció catalana de karate, que posteriorment entrenà com a seleccionador Mestre nacional i jutge del tribunal de graus, fou també entrenador estatal de defensa personal Fou el creador del mètode de les baules sistemes de desplaçament amb tècniques encadenades

Es proclamà campió d’Espanya 1957, 1958, 1960, 1961 i de Catalunya, tres vegades a l’aire lliure 1958, 1959, 1965 i una en pista coberta 1969 Fou el primer saltador espanyol per sobre dels 4 m, i quan encara se saltava amb perxes de bambú i alumini establí sis vegades el rècord d’Espanya entre el 1958 i el 1960 Després, ja amb perxes de fibra de vidre, arribà a saltar 4,45 m 1968 Fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola

Sorgit del planter del Club Bàsquet Alcanar, es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i del València Bàsquet El 2004 fou campió d’Europa sub-18 Pivot, jugà quatre temporades la LEB Or, i formà part dels clubs Rosalía de Castro 2007-09 i Baloncesto León 2009-11 La temporada 2011-12 feu el salt a l’ACB en fitxar pel CAI Saragossa, i la temporada 2015-16 fitxà per l'equip de bàsquetbol del FC Porto, amb el qual aconseguí la Lliga portuguesa 2016

Seleccionador espanyol de wushu, participà en la fundació de la Sala d’Esgrima Amposta, que presideix, i aplicà a l’esgrima les tècniques de les arts marcials És tècnic al CCTE Terres de l’Ebre, Amposta i seleccionador espanyol sub-23 de l’equip masculí d’espasa Entre els seus deixebles destaca Pau Roselló, campió d’Europa i del món cadet el 2007 El 2009 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes També publicà llibres sobre les arts marcials

Pioner de l’handbol català, desenvolupà tota la seva carrera al BM Granollers Fou campió d’Espanya i de Catalunya d’handbol d’onze 1956, 1959 També destacà en l’handbol de set, en què fou dotze vegades internacional Jugà la Copa d’Europa de ciutats 1957 a Barcelona i la Copa Llatina del mateix any i formà part de la primera selecció espanyola que competí en un Campionat del Món 1958 També participà en la primera Copa d’Europa que jugà el BM Granollers 1958

Jugador de frontennis de l’EPIC i el CD Terrassa Hockey És el jugador català de l’especialitat més guardonat, sobretot en pilota olímpica Jugant com a saguer, competí durant vint-i-tres anys al més alt nivell i aconseguí, sempre amb Ferran Velasco, cinc Campionats d’Espanya 1979, 1981, 1983, 1985, 1987 i cinc subcampionats També es proclamà campió del món 1990 i guanyà la medalla de plata als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Amb altres parelles fou subcampió mundial 1986 i tercer classificat 1978

Fou el primer campió d’Espanya d’halterofília 1952, títol que aconseguí en la categoria de fins a 60 kg en el marc dels Campionats d’Espanya de gimnàstica esportiva El 1969 esdevingué el primer president de la Federació Catalana d’Halterofília, quan aquest esport es desvinculà orgànicament de la gimnàstica Abandonà el càrrec el 1974 en accedir a la vicepresidència de la Federació Espanyola d’Halterofília, que presidí durant els anys 1977-81 Rebé el Disc de Ferro de la federació catalana 1974