Resultats de la cerca

Estudià a Cervera i es doctorà a Osca Amplià estudis de física a l’estranger El 1786 guanyà un premi de la Société Royale de Médecine de París i aquell mateix any ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on fou revisor de la secció d’estàtica 1791-98, que dirigí del 1799 al 1805 i el 1815, i director de la secció de matemàtiques i mecànica 1816-20 També fou membre i secretari de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona, i en fou vicepresident des del 1804 Collaborà amb Francesc Salvà i Campillo en l’experimentació de màquines noves i en la creació d’alguns invents El 1805…

Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…

Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del desenrotllament urbà i…

Inicià els seus estudis d’art a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos i a la de Las Artes del Libro de la ciutat de Mèxic El 1958 arribà a Barcelona Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinellir   Desprès de crear i dirigir…

Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…

Llicenciada en filologia anglesa i francesa El 1979 fundà el grup Atelier, que dirigí fins el 1987, en què organitzà l’Escola de Teatre d'Errenteria Guipúscoa, la qual dirigí fins el 1993 Com a dramaturga estrenà Dantería 1984, Procesados 1986 i Antihéroes 1991 Consolidà la seva trajectòria escènica amb la companyia UR Teatro, que creà el 1987 i amb la qual muntà distintes versions de Shakespeare Sueño de una noche de verano 1992, que obtingué els premis Nacional de Teatro i del Festival Internacional del Caire 1993, el premi de la Crítica de València 1994 i el premi al millor espectacle del…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Estudià història a la Universitat de Buenos Aires, i posteriorment exercí com a editor, tasca en la qual es féu un nom com a difusor de la novella negra nord-americana al seu país Aquest gènere tingué una clara influència en la seva obra Fou també professor de literatura a l’Argentina i als Estats Units Es donà a conèixer amb els volums de relats La invasión 1967, guardonat amb el premi Casa de las Américas, i Nombre falso 1975, abans de publicar la novella Respiración artificial 1980, considerada una obra cabdal de la nova narrativa argentina La seva trajectòria de narrador…

Estudià dibuix i pintura a Barcelona S'inicià en el periodisme com a redactor de “La Rambla” 1936 i començà les seves crítiques d’art a “Mirador” S'afilià al partit Acció Catalana, en representació del qual fou membre de la Junta de Seguretat de Catalunya Participà en una comissió de propaganda per la República que visità Mèxic per a obtenir el seu suport Després de la guerra civil, s’exilià a Mèxic, on arribà el mateix 1939 Hi treballà com a administrador de l’Orquesta Simfónica Nacional i del Museu de San Carlos, del qual passà a ésser conservador l’any 1958 Entre altres treballs, també fou…