Resultats de la cerca

Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa

Fou el fundador de la ciència diplomàtica moderna De re diplomatica , 1681 i de l’ideal del monjo investigador Traité des études monastiques Historiador de l’orde de Sant Benet Annales Ordinis Sancti Benedicti i Acta Sanctorum Ordinis Sancti Benedicti , 1688-1701 i liturgista De liturgia Gallicana , fou, a més, editor de texts antics Sancti Bernardi opera, Vetera Analecta

Estudià la regulació genètica de la producció d’enzims i la multiplicació dels bacteriòfags El 1965 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, conjuntament amb FJacob i JMonod, pels seus treballs sobre els mecanismes de transmissió de la informació genètica

Professor de la facultat teològica de Lió i un dels teòlegs influents en el concili II del Vaticà, entre les seves obres destaquen Catholicisme 1938, Le drame de l’humanisme athée 1945, Surnaturel 1946, diversos escrits sobre exegesi medieval i sobre Teilhard de Chardin, L’Église dans la crise actuelle 1969, Paradoxe et Mystère de l’Église 1967, Athéisme et sens de l’homme Une double requête de ''Gaudium et spes ' 1968, La foi chrétienne 1969, Les églises particulières dans l’Église universelle 1971 El seu interès per la història de la teologia se centrà en Pic de la Mirandole 1974, La…

Iniciador de l’anomenada novella de costums antics Aphrodite , 1896, hi usà l’element eròtic, constant en altres novelles seves La femme et le pantin 1898 Publicà llibres de poemes de factura parnassiana se'n destaquen les Chansons de Bilitis 1894 Escriví, encara, el conte satíric Aventures du roi Pausole 1901, el qual fou musicat per Ibert i Arthur Honegger

Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes

Estudià a l’Alguer, a Sàsser i a Càller Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants Autor de Crisi politica dell’isola di Sardegna , obra reeditada per RCatardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari 1964 i Mémoire pour Napoléon 1967

Estudià primer pintura al taller del baró Gros, i a partir del 1828, a l’escola de belles arts Es distingí sobretot per les seves litografies, que produí en nombre considerable i lliurà al comerç Hom coneix en particular La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans 1835 i Una verge i la religió cristiana 1839

Continuador i divulgador de les teories de Galois, de qui publicà 1846 l’obra completa, aportà també innovacions importants al camp de l’anàlisi nombres transcendents de Liouville Publicà una revista de matemàtiques, molt famosa al seu temps, coneguda amb el nom familiar de “Journal de Liouville”

Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà