Resultats de la cerca
Es mostren 18635 resultats
curador de fideïcomís
Dret
Persona o persones designades pel causant i subsidiàriament pel jutge, la funció de la qual és la de representar i defensar els interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, o dels fideïcomissaris la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur.
Aquesta figura fou creada per la compilació del dret civil català del 1960 amb la finalitat, sobretot, de donar agilitat als actes de disposició de béns fideïcomesos, que abans era dificultada quan eren cridats al fideïcomís persones no nascudes ni concebudes o indeterminades en el moment d’ésser atorgat l’acte dispositiu
factor integrant
Matemàtiques
Funció M(x,y) que permet la integració d’una equació diferencial, per mitjà de la transformació d’aquesta en diferencial exacta.
Així, donada l’equació diferencial Ax,ydx + Bx,ydy = 0, multiplicant-la pel factor integrant Mx,y hom obté Mx,y Ax,y dx + Mx,y Bx,y dy = 0, que és diferencial exacta i, per tant, fàcilment integrable No sempre hi ha un factor integrant, i quan hi és, no és únic
embut de Büchner

Embut de Büchner
© Bürkle
Química
Embut de porcellana que té un cos de forma cilíndrica separat del tub d’escolament per un fons pla amb forats.
És emprat als laboratoris per a filtrar al buit o per aspiració quan hom vol accelerar un procés de filtració El paper de filtre és adaptat al fons pla, i el líquid és succionat per la depressió que hom produeix en el recipient on hom connecta el tub d’escolament de l’embut
Joan Bultó Blajot
Esquí
Esquiador especialitzat en esquí alpí i dirigent esportiu.
El 1941 es proclamà campió d’Espanya en la prova de descens Destacat membre de la Federació Catalana d’Esquí, el 1948 fou elegit president de la federació espanyola, càrrec que abandona el 1960 quan passà al Comitè Olímpic Espanyol El 1983 rebé la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya
Manuel Pellicer Bargalló
Hoquei sobre patins
Àrbitre i dirigent d’hoquei sobre patins.
Començà a arbitrar partits del Campionat de Catalunya al principi del 1940, quan va entrar a la Federació Catalana com a secretari tècnic Obtingué la categoria internacional 1945 i fou un dels àrbitres del Campionat del Món de Barcelona 1951 Fou secretari de la Federació Catalana de Patinatge fins els anys seixanta
Sirāǧ al-Dawlà
Història
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears.
Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir
Tāšfīn ibn ‘Alī
Història
Tercer emir almoràvit (1143-45), fill i successor d’‘Alī ibn Yūsuf ibn Tāšfīn.
Des del 1126 exercí el càrrec de governador d’Al-Andalus, excepte de les Balears Quan assolí el govern de l’imperi, l’avenç dels almohades havia progressat tant a la península que el seu regnat fou un seguit de retirades A la seva mort encara fou nomenat successor el seu fill Ibrāhīm
‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Ḡāfiqī
Història
Emir d’Al-Andalus el 721 i del 730 al 732.
Efectuà una expedició a Aquitània per reprimir la rebellió del berber Munusa Una vegada vençut aquest, es dirigí contra el seu aliat el duc Eudes d’Aquitània i prengué Bordeus anava a prosseguir les seves campanyes cap al nord quan fou derrotat i mort per Carles Martell, cridat per Eudes, a Poitiers
Caterina de Portugal
Història
Infanta de Portugal, filla d’Eduard I.
Joan II de Catalunya-Aragó obtingué que fos promesa al príncep Carles de Viana 1460 Mort aquest 1461 es retirà al convent de Santa Clara, de Lisboa Morí quan hom preparava el seu matrimoni amb Eduard IV d’Anglaterra Escriví diverses obres pietoses i traduí Disciplina monastica de sant Lorenzo Giustiniani al portuguès
Guillem II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (1011-17), fill natural del comte Isarn I.
Era a la cort del comte Sanç Garcia de Castella, parent seu, quan fou cridat a governar el comtat per la seva tia Toda, en restar vídua del comte Sunyer I de Pallars, vers el 1011 Fou assassinat pels aranesos Ribagorça a l’últim caigué en mans de Sanç III de Pamplona