Resultats de la cerca

Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta

El 1779 ingressà al monestir d’El Escorial guiat del pare Antoni Soler, de qui fou deixeble en l’esmentat cenobi i a qui succeí en el càrrec a la seva mort, el 1783 Jaume Ferrer, conegut amb el nom de Santiago després de la professió dels vots, a més del seu exercici com a organista i mestre de capella s’encarregà també de l’arxiu del monestir El seu llegat compositiu abraça unes 200 obres, totes de caràcter religiós, la major part de les quals són litúrgiques

Escrita en llengua catalana, la seva temàtica és essencialment històrica i formalment s’estructura en tres apartats articles de fons, documents i bibliografia El seu director és Cebrià Baraut i entre els collaboradors més destacats figuren Lídia Armengol, Manel Mas, Antoni Morell, Prim Bertran, David Mas, Joan Burguès o Nemesi Marqués En la presentació del primer número, Joan Burguès definí els objectius de la revista de la manera següent «fer conèixer la història d’Andorra, les seves institucions i els valors culturals, religiosos i artístics, del qual el nostre…

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

Se celebra a l’Estadi Municipal d’Atletisme i l’organitza el Centre Atlètic Laietània i el Patronat Municipal d’Esports També rep el nom de Memorial Josep Antoni Estivill i Teresa Maria Roca, dos atletes mataronins Al llarg dels anys s’hi han superat diversos rècords d’Espanya, com els de salt de perxa femenina, a càrrec de Sílvia Delgado 1996 i Dana Cervantes 1997, o el de Berta Castells 2001 en llançament de martell Entre els seus vencedors hi ha Reyes Estévez, Javier García Chico, Grigoriy Yegorov, Mario Pestano i Rosa Morató

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

La comissió executiva és integrada per Josep Pijoan, Ramon Fallada, Josep Puig, Valentí Masalles, Josep Llurba, Ricard Josep Gatius, Antoni Sánchez, Joan Marc Rodríguez i Núria Freixes Concorregué a diverses poblacions en les eleccions municipals de 1991 8 consellers comarcals, en les de 1995 6 consellers comarcals i en les de 1999 hi presentà 7 candidatures i obtingué novament representació comarcal Pertany a la Federació d’Independents de Catalunya i es presentà coalitzada amb aquesta a les eleccions autonòmiques d’aquest darrer any a la circumscripció de Tarragona 879 vots

Concorregué a les eleccions europees de 1994 dins la coalició Per l’Europa de les Nacions, amb Esquerra Republicana de Catalunya ERC , Esquerra Nacionalista i Ecologista d’Eivissa, Eusko Alkartasuna i el Partido Nacionalista de Castilla y León Celebrà el I Congrés al juny de 1996 i afirmà tenir uns 200 militants, amb nuclis en alguns municipis, com Tàrrega i Badalona Dirigents Max Cahner president, Antoni Vives secretari general i Joan Maluquer secretari d’organització Al maig de 1997 ingressà a ERC com a entitat adherida Edità Acció

Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C Carbó n'eren redactors Ramon Buireu, Llorenç Cantó, etc Hagué de suspendre la seva publicació arran de l’assassinat del comte de Salvatierra Posteriorment es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de “Solidaridad Obrera” de Barcelona maig del 1922-1923 En fou, llavors, director Felipe Alaiz, i Josep Viadiu, Llibert Calleja, Joan Àngel Abella, Antoni Amador, etc, en foren els redactors Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País València, i es publicà a Alcoi 1931, 1933 i 1935