Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Montmeló
Circuit de Montmeló, al Vallès Oriental, construït el 1991
© X. Pintanel
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del Congost, a la seva confluència amb el Mogent; aquests dos cursos d’aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Montornès del Vallès S i E, Granollers NE, Parets del Vallès NW, Mollet del Vallès SW i Martorelles S El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montmeló i el barri del Sant Crist de la Grua Travessa el municipi i el nucli urbà la carretera BV-5003 en direcció Granollers i provinent de Martorelles Hi ha estació de ferrocarril de la línia Barcelona-França per Granollers que data del 1854 Així mateix, la via del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses travessa el sector nord del municipi, per on corre també l’autopista AP-7, un cop…
Miralcamp

Vista de Miralcamp
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell límit amb les Garrigues i l’Urgell, al centre de la plana oligocènica d’Urgell, recoberta per dipòsits quaternaris i regada pel canal del mateix nom.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…
Gimenells i el Pla de la Font

Vista parcial del nou poble de Gimenells, cap del municipi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…
Vilamacolum

Església parroquial de Santa Maria de Vilamacolum
JoMV (CC0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilamacolum, de 5,59 km 2 d’extensió, és a la plana alluvial entre el Fluvià i la Muga, més pròxim al primer d’aquests dos rius, al sector immediat al litoral les terres del terme veí de Sant Pere Pescador separen el seu territori de la mar Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen ací una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries Els sectors a l’E i al N, principalment, són regats per nombroses séquies…
la Vall d’Uixó
Vista general de la Vall d’Uixó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa.
Comprèn una gran part de la vall del riu d’Uixó o el Belcaire, antiga línia divisòria entre les governacions de Castelló de la Plana o dellà Uixó i de València, i accidentat al N pels vessants més orientals de la serra d’Espadà el Puntal, 692 m alt, en els quals s’aixequen a 491 m alt les restes del castell d’Uixó Drena també el terme la rambla de Cerverola, afluent de capçalera del Belcaire La superfície forestal ocupa 684 ha Les 4598 ha xifres del 1984 de terres de conreu són ocupades per les 2357 ha de secà, destinades quasi totalment 2178 ha a garrofers el fruit havia tingut…
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…
Calders

Vista parcial de Calders
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Moianès, a la zona de contacte amb el pla de Bages, a la vall de la riera de Calders.
Situació i presentació Limita al N amb els termes bagencs d’Artés i Avinyó, a l’E amb Moià i Monistrol de Calders, al S amb Talamanca Bages i a l’W amb Navarcles Bages La demarcació de Calders té una disposició allargada Com que el Moianès és un altiplà inclinat vers el Llobregat, l’altitud màxima del terme, 661 m, s’assoleix al sector E, mentre que a l’indret del Llobregat és de 240 m Les seves aigües s’escorren vers la riera de Calders, que es forma a Monistrol de Calders amb les rieres moianeses de la Golarda, o de Marfà, i de Sant Joan i que s’uneix al Llobregat a Navarcles A la part de…
Buenos Aires
Ciutat
Capital d’Argentina, situada sobre el Riu de la Plata, al fons de l’estuari.
El clima és temperat oceànic 16,6°C de temperatura mitjana 900-1000 mm de pluviositat anual El nucli de la ciutat, per raó de la seva activitat portuària, és vora el port, i presenta una disposició en quadrícula, amb carrers estrets Al voltant d’aquest nucli s’ha estès la ciutat nova, segons una disposició radial El centre urbà és la plaça de Mayo, on hi ha la catedral, la Casa Rosada seu de la presidència de la república i altres edificis del govern, i la plaça del Congreso on és situat el palau del congrés, ambdues places unides per l’avinguda de Mayo En aquesta àrea se situen els bancs,…
Biure

Vista parcial del poble de Biure d’Empordà (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Biure té una extensió de 10,05 km 2 , i és situat a la confluència de les valls del Llobregat d’Empordà, que travessa de N a S la part oriental del territori, i el seu afluent, el Ricardell, el qual drena de ponent a llevant el sector central del terme El terreny és molt accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs Dintre el terme, l’estreta vall del Ricardell és encaixada entre els estreps del Mont-roig, que ocupen tota la zona septentrional del municipi, límit amb Darnius, i la serra dels Tramonts, a migdia, límit amb Pont de Molins i Boadella i…
l’Alt Millars

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…