Resultats de la cerca

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, collaborà en les primeres excavacions arqueològiques submarines a Catalunya i realitzà històriques filmacions submarines per al Museu Arqueològic de Tarragona i la Generalitat de Catalunya Formà equip amb el seu fill Marc en competicions de vídeo submarí d’àmbit estatal i internacional Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona i la medalla d’or de la ciutat de…

Format al planter del RCD Espanyol, la temporada 2002-03 debutà amb el primer equip però una greu lesió al primer partit de Lliga només el deixà jugar cinc partits al llarg del Campionat Després jugà una temporada amb el Rayo Vallecano, una amb el Lleida i la temporada 2005-06 ingressà a l’Almeria, amb el qual ascendí a primera l’edició 2006-07 i on marcà 18 gols en 67 partits L’estiu del 2011 fitxà pel Wigan Athletic de la Premier League Ha estat internacional amb Espanya en categories inferiors i ha jugat dos partits amb la selecció catalana

Fundat el 1927, nasqué com a club continuador de la Unió Esportiva Sallent, creada l’any 1920 El seu primer president fou Jaume Escaler Cal destacar que el futbol havia estat introduït al municipi al principi del segle XX per l’enginyer industrial Valentí Morral i Puig El club visqué la seva època daurada durant la segona meitat dels anys cinquanta, en què el primer equip milità quatre temporades a tercera divisió 1957-60 Jugava al camp de la Costeta i des del 1970 celebrà els seus partits al Camp Nou Municipal de Sallent Té equips en categories inferiors

Competí en Tècnica de Recorregut Eqüestre de Competició TREC com a membre de l’equip del Club les Tanques de Viladecans i es proclamà campió estatal en les especialitats sènior TREC 2009 i prova d’orientació en TREC 2006 Practicà el bàsquet a cavall amb el Centre de Doma d’Osona i formà part de la selecció catalana d’aquesta especialitat Des del 2006 compaginà l’alta competició amb la seva feina al Centre d’Equitació les Tanques de Viladecans, on s’encarregà de la doma de cavalls i d’activitats d’equitació terapèutica per a centres d’educació especial

Davantera formada al Girona Club d’Hoquei, jugà a l’Hoquei Club Salt 2001-04 i al Club Hoquei Patí Sant Feliu 2004-07 Des del 2007 jugà al Club Patí Voltregà, equip amb el que es proclamà campiona de la Copa d’Europa 2008, 2011, 2013, 2016, 2017, 2019, del Campionat de Lliga 2011-14, 2016, la Copa de la Reina 2008, 2011, 2014, 2017 i la Lliga Catalana 2008, 2009 Amb la selecció espanyola fou campiona del món 2008 i d’Europa 2009 Amb la selecció catalana fou subcampiona 2007 i campiona 2010 de la Copa Amèrica

Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964

Membre del Club Esport 7, destacà guanyant el Campionat d’Espanya en categoria sub-17 1997, sub-18 1998 i júnior 1999 També guanyà en deu ocasions el Campionat de Catalunya en les categories compreses entre sub-15 i júnior En l’àmbit internacional aconseguí la segona plaça en les Olimpíades de la Joventut de Moscou 1998 En categoria absoluta aconseguí el subcampionat d’Espanya 2000 També fou subcampió d’Espanya en dues ocasions formant part de l’equip català El 1998 fou reconegut com a millor judoka català A conseqüència d’una lesió d’espatlla abandonà l’alta competició

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97

Germà petit de Joan Calucho Mestres, fou conegut com Calucho II L’any 1955 fitxà per l’equip Mariotas i participà en la Volta Ciclista a Catalunya El 1957, amb el Mobylette, acumulà triomfs a les curses d’Almacelles, Bellver, Binèfar i Tarragona La seva darrera temporada com a professional fou la 1958-59, fitxat per l’Ignis-Penya Solera, amb el qual participà en la Vuelta a Espanya Ja retirat, fou comissari i director adjunt de la Volta a Lleida, que passà a dirigir a la mort del seu organitzador històric, Josep Simó També fou delegat federatiu a les terres de Lleida

Començà entrenant l’equip de la Universitat de Maine 1976-80, i després el Boston College 1981-90 El 1991 fitxà pel Barcelona Dragons, on entrenà fins el 2003 Debutà a la World League of American Football WLAF, competició jugada els anys 1991 i 1992, amb un registre de vuit victòries i dues derrotes Posteriorment 1995-2003 entrenà el Barcelona Dragons a la National Football League Europe NFL Europe Fou campió de la World Bowl en una ocasió 1997 i subcampió en tres ocasions 1991, 1999, 2001 Entrenà també els Scottish Claymores 2004 i els Hamburg Sea Devils 2005-06