Resultats de la cerca

Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…

Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que figura, a 22…

Situació Les restes d’aquesta fortalesa, molt refeta al segle XV, coronen la població homònima EFS Les restes del castell coronen la població de la Guàrdia Lada, a l’est de Montoliu de Segarra Mapa 34-15 390 Situació 31TCG578059 S’hi arriba per la carretera L-214, que surt pel sud de Cervera en direcció a Rocafort de Queralt, després de superar Vilagrasseta JRG-DRR-JIR-JMT Història La primera referència d’aquesta fortalesa és del segle XI En la delimitació del terme de Cervera de l’any 1026 apareix el topònim Guardiam Grossam que molt possiblement correspon al de la Guàrdia Lada, ben…

Les ruïnes d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Biosca, situat vora la confluència del barranc de Granell i de la riera de Biosca Es tracta d’un indret molt estratègic, ja que controla un accés natural cap a l’interior del Solsonès i per ésser al costat del Llobregós, que fou frontera entre àrabs i cristians i una via excepcional de comunicació entre la vall del Segre i les terres de la Catalunya central L’esment més reculat del lloc i el terme de Biosca es troba en un document del 1031, entre les afrontacions del castell de Fontanet, a la marca Entre els castells que la…

Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970, Ecologia infantil factors…

Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…

Ingressà el 1937 al seminari menor de la diòcesi de Vic, a santa Maria de la Gleva Membre de l’orde dels claretians, estudià successivament a Cervera, Barbastre, Vic, Solsona i Valls Ordenat de sacerdot el 1952, després d’un breu pas per Galícia fou destinat a Sabadell, on exercí la docència i es dedicà a tasques socials El 1958 començà l’activitat pastoral a Barcelona, on collaborà a la ràdio i entre d’altres, organitzà una borsa de treball per a la població immigrada, així com cursos d’alfabetització Nomenat prefecte del Seminari claretià de Barbastre 1965, al cap de poc anà a Madrid per…

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…

Fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira Economista de professió, del 1958 al 1970 treballà per a empreses publicitàries Aquest any entrà a l’Ajuntament de Barcelona, dins del qual fins el 2003 ocupà diversos càrrecs tècnics i polítics en el Partit dels Socialistes de Catalunya , partit del qual fou cofundador el 1976 i membre de la comissió executiva Exercí, entre d’altres, els càrrecs d’economista del Gabinet Tècnic de Projectes, director general de l’Institut Municipal d’Informàtica, gerent de l’Institut Cartogràfic de Barcelona, regidor d’Hisenda i Funció Pública…