Resultats de la cerca

Catedràtic de bibliografia de la Universitat de Madrid Dirigí diverses entitats i publicacions d’aquesta especialitat i també hi collaborà De la seva nombrosa tasca cal esmentar sobretot la monumental Bibliografía de la literatura hispánica 1950-80 i Mil biografías de los Siglos de Oro 1985 L’any 1995 fou guardonat amb la Medalla d’Or al mèrit en les belles arts

Format a Sabadell amb Vilatobà i a l’Acadèmia Baixas de Barcelona Exposà individualment per primer cop a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell 1952, i el 1958 ho féu a Barcelona, on exposà sovint Participà en diverses exposicions collectives, la més destacada a Chicago el 1960, i obtingué premis a diversos concursos catalansDes del 1962 es dedicà professionalment a la pintura

Deixeble de Llotja i de Ramon Martí i Alsina Participà en exposicions de belles arts de Barcelona, Madrid, Saragossa i Lleida Fou professor de dibuix de l’Institut de Lleida, i després de la Llotja barcelonina des del 1867 Conreà el paisatge, la marina, el retrat i la pintura costumista Publicà el llibre Relación de las Bellas Artes con la Industria 1856

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1952 s’installà a París Entre les seves exposicions cal destacar la d’Oslo 1954 Formà part del Grup Taüll 1955 La seva pintura, de caràcter poètic al principi, anà evolucionant cap a un sensualisme violent, influït pel Picasso expressionista, i, a partir del 1975, es manifestà plena de ressonàncies surrealistes

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918, fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1940-42 i de la d’Arts i Oficis Artístics 1940-46 El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment

Deixeble de l’Escola de Belles Arts de València, arribà a ésser-ne director d’escultura Hom en destaca el grup de l' Assumpció de la Mare de Déu , un sepulcre amb l’efígie de Jesucrist mort i adorat pels àngels que es conserven a la collegiata de Xàtiva i una Pietat església d’Aldaia Fou acadèmic de Sant Carles 1808

Net de Francesc Yago i fill i deixeble de Francesc Martínez i Yago Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles Com a creador es dedicà a l’anecdotisme històric, en obres molt difoses, com La tornada del torneig Museu de Belles Arts de València i Guzmán el Bueno 1884 Museo de Arte Contemporáneo, Madrid Fou també un retratista molt cotitzat en els ambients aristocràtics de Madrid el seu Retrat del pare obtingué medalla d’or en una exposició internacional de Munic Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid amb els olis Educació del príncep don Joan 1878 i Doña Inés de…

Es presentà amb un dibuix a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1894 Fou deixeble de Pere Borrell del Caso a la seva acadèmia, on amb Ramon Riera i Moliner formà el nucli generador del grup d' El Rovell de l'Ou Estudià a Roma 1896-98, on fou deixeble de Ramon Tusquets De nou a Barcelona, participà en l’Exposició de Belles Arts del 1898 amb dos paisatges romans L’any següent, amb Marià Pidelaserra i Emili Fontbona, se n'anà a París, on freqüentà l’acadèmia Colarossi, i exposà ja al Salon des Artistes Français el 1900 Allà fixà la seva residència, malgrat que…

Fill de Pau Rigalt i Fargas Format a Llotja i a Madrid, amb Pérez Villaamil El 1841 substituïa accidentalment el seu pare a les classes de Llotja i després en fou ja professor 1845, confirmat el 1850 de perspectiva i paisatge Des del 1847 concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1885 anà a París amb la comissió encarregada d’installar les obres d’art presentades per Espanya a l’Exposició Internacional Allà el seduiria l’actitud dels paisatgistes de l’escola de Barbizon Fou director de l’Escola de Llotja 1877-87 i hi representà una posició més avançada que la…