Resultats de la cerca

Format a la Unió Esportiva Santboiana, amb el primer equip jugà a la màxima categoria durant més d’una dècada, entre els anys setanta i vuitanta Guanyà una Lliga 1984 i jugà 60 partits amb la selecció espanyola, en la qual destacà en la posició de tres quarts

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya

Fou membre de la Unió Esportiva Santboiana, primer com a jugador, i després, des del 2013, com a entrenador assistent del segon equip Fou internacional amb Espanya

De família relacionada amb el rugbi de la seva població, fou jugador de la Unió Esportiva Santboiana, i posteriorment, a principi del segle XXI, formà part de la directiva i exercí de cercapromeses

Fou un dels jugadors més importants de la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1950 Guanyà en cinc ocasions consecutives el Campionat d’Espanya 1958-62, en dues la Copa de Catalunya 1956, 1959 i en dues la Copa dels Pirineus 1961, 1962 Fou internacional amb la selecció espanyola També fou directiu del club santboià El seu germà Adolf també jugà amb la UES i amb la selecció espanyola

Guia d’alta muntanya UIAGM, rebé diverses distincions per la seva activitat alpinística Ascendí el Chacraraju i l’Ocshapalca Andes peruans, 2002, obrí una nova via al Hua-guruncho Perú, 2003, al Shisha Pangma Himàlaia, 2004, al Cerro Standart Patagònia, 2004, ascendí diversos cims dels Andes peruans amb Jordi Corominas 2007, escalà el Cerro de San Lorenzo Patagònia, 2008, l’avantcim del Tengui Ragui Tau Himàlaia, 2009 i també obrí vies d’alguns cims de la Patagònia, entre d’altres, el Fitz Roy 2009

Fill del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, Baldiri Aleu i Torres, fou un dels millors jugadors catalans dels anys cinquanta i seixanta Jugà en el primer equip de la Santboiana des del 1955 fins al 1967, època de grans èxits Jugant en la posició de mig d’obertura i essent una peça clau de l’equip, guanyà cinc Campionats d’Espanya consecutius entre el 1958 i el 1962 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…

Jugà a la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1990 i els primers anys del segle XXI Amb la selecció espanyola disputà 28 partits i anotà 10 punts 1993-2003 Des del 2012 exercí d’entrenador assistent del primer equip del Futbol Club Barcelona de la divisió d’honor B La temporada 2016-17 fitxà com a segon entrenador de la Unió Esportiva Santboiana, equip amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2017 És germà del jugador de rugbi Rafel Ventura Miranda

Format a la Unió Esportiva Santboiana, hi arribà a jugar, però ben aviat marxà a França per fer-se jugador professional Jugà al Biarritz RC 2006-08 i a l’ASM Clermont Auvergne 2008-10, on es proclamà campió de França en la seva segona temporada Després passà a l’Oyonnax 2010-12 i posteriorment a l’AS Béziers de la segona divisió francesa Disputà diversos torneigs amb la selecció espanyola