Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Serafino de’ Ciminelli
Literatura italiana
Poeta italià, conegut amb el nom de Serafino Aquilano.
Estigué al servei del cardenal Ascanio Sforza i del rei Ferran II de Catalunya-Aragó, i passà més tard a les corts d’Urbino, Milà i Màntua La seva producció comprèn estrambots, èglogues i representacions teatrals, en les quals participava És considerat com el millor representant de la poesia cortesana de la segona meitat del segle XV
Ramon San i Ricart
Cirurgià.
Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general
Luigi Alamanni
Literatura italiana
Escriptor italià, renaixentista.
Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570
Tommaso Badia
Cristianisme
Dominicà italià.
Professor de teologia el 1536 fou cridat a formar part de la comissió de reforma autora del document Consilium de emendanda Ecclesia 1538 contribuí a l’aprovació dels estatuts de la Companyia de Jesús per Pau III 1540 nomenat cardenal el 1542, fou membre del consell romà per al concili de Trento en la seva primera etapa
Katja Sanllorente Kuhn
Esgrima
Tiradora i àrbitra.
Membre del Club d’Esgrima Fides de Barcelona, de la Sala de Armas de Madrid i del Club de Esgrima Cardenal Cisneros, s’especialitzà en floret i espasa Fou campiona de Catalunya individual d’espasa 1989 Disputà amb la selecció espanyola uns Campionats del Món 1990 en la modalitat d’espasa És àrbitra autonòmica d’espasa i floret
La màxima autoritat de l’Església a les Filipines condemna la campanya antidroga del president Duterte
El cardenal de Manila, Luis Tagle, condemna la campanya antidroga del president Rodrigo Duterte, iniciada en prendre possessió del càrrec, en la qual han mort més de 3500 persones a mans de les forces de l’ordre La majoria de les morts són execucions extrajudicials i indiscriminades, i els observadors i grups de defensa dels drets humans asseguren que moltes víctimes són innocents
Luca Marenzio
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella del cardenal Luigi d’Este 1578-83 Residí a la cort dels Mèdici, a Florència, on estigué en contacte amb la Camerata Fiorentina, i a la cort de Varsòvia 1595-98 És autor de madrigals vinculats a l’escola veneciana, els més destacats del seu temps, juntament amb els de Gesualdo da Venosa i de Monteverdi
Víctor III
Cristianisme
Nom que prengué el monjo Desiderio di Benevento en esdvenir papa (1086-87).
Monjo de Montecassino, en fou abat i treballà per la seva restauració material i l’esplendor espiritual Creat cardenal, durant el pontificat de Gregori VII actuà de mitjancer entre el papa i els normands Fou successor de Gregori en la seu de Roma, i en continuà l’obra reformadora, que no pogué dur a terme, atesa la brevetat del seu pontificat
Mission de France
Institució eclesiàstica francesa encarregada de l’evangelització de les regions més descristianitzades.
Establerta per la jerarquia francesa a Lisieux 1941, fou reorganitzada per decisió pontifícia 1954 i traslladada la seva seu a Pontigny Yonne, on passà a dependre d’un prelat francès el primer fou el cardenal Liénart, bisbe de Lilla, representat per un vicari general resident Agrupa 1980 300 sacerdots, més molts altres sacerdots i religiosos que participen en diversos equips associats
Diego de Espinosa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític castellà.
Fou president del consell de Castella 1565, inquisidor general 1566, cap del consell d’estat i del consell privat Bisbe de Sigüenza 1566, fou nomenat cardenal el 1568 Aconsellà una política moderada als Països Baixos, en contra de l’opinió del duc d’Alba, però preconitzà la publicació d’un decret 1566-1567 que provocà la revolta dels moriscs 1568-1570
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina