Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Tommaso Maria Zigliara
Cristianisme
Teòleg cors.
Dominic 1852, ensenyà filosofia i teologia al collegi de la Minerva, a Roma, i fou creat cardenal 1879 Representant del neotomisme, dirigí l’edició anomenada lleonina de les obres de Tomàs d’Aquino Entre altres obres, publicà Summa philosophica ad usum scholarum 1876, Della luce intellettuale e dell’ontologismo 1874 i Propedeutica in sacram theologiam 1890
Francisco de los Ángeles Quiñones
Cristianisme
Eclesiàstic i liturgista castellà.
Fill dels comtes de Luna, ingressà a l’orde franciscà, del qual fou nomenat ministre general 1523, i intentà de reformar-lo Nomenat cardenal 1527, d’acord amb les directrius de Climent VII publicà 1535 un nou breviari romà per a ús privat dels clergues i religiosos, desautoritzat per Pius V 1568, però substancialment adoptat per Pius X 1911
Giacomo Manzù
Escultura
Nom amb què és conegut Giacomo Manzoni, escultor italià.
Fou un dels més importants escultors figuratius actuals conreà especialment el tema religiós Crucifixió 1943, Cardenal 1949-51, Wallraf-Richartz Museum, Colònia, Porta de la mort 1949, de Sant Pere del Vaticà, la portada central de la catedral de Salzburg 1955 i Porta de la Pau i de la guerra, de l’església Sint Laurens de Rotterdam
Elies Levita
Gramàtica
Literatura
Gramàtic i escriptor hebreu.
Residí a Itàlia, protegit del cardenal Edigi de Viterbo, al qual ensenyà la llengua hebrea i per al qual copià diversos manuscrits Publicà el Massoret ha-Massoret 1358 i també moltes obres sobre qüestions gramaticals Estudià la càbala, i, al final de la seva vida, reclòs en el ghetto de Venècia, publicà la novella judeoalemanya Bovo-Buch
Luigi Lambruschini
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50
Jakob van Kerle
Música
Compositor flamenc.
Al servei del cardenal Otto Truchess von Waldburg a Roma 1562-63, Barcelona 1563-64 i Dillingen i mestre de capella de la catedral de Ieper fou excomunicat 1567 Perdonat per Roma, passà a Augsburg com a organista, i després al servei de l’emperador Deixà música religiosa, dins l’esperit de la Contrareforma, com misses, himnes i cançons
Lluís Massot i Balaguer
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
De jove dirigí les publicacions “Cultura Escolar” i “Butlletí de Catalunya” Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor de Barcelona Afiliat a Acció Catalana, se'n separà durant la Segona República i tornà a la Lliga Dirigent de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, tingué una gran amistat amb el cardenal Albarera
Carta Col·lectiva de l’Episcopat Espanyol
Història
Document sobre la Guerra Civil Espanyola de caràcter historicodoctrinal, publicat el primer de juliol de 1937.
Fou redactat pel cardenal Isidre Gomà a instàncies del general Franco El signaren tots els prelats de l’Estat espanyol, llevat de Francesc Vidal i Barraquer, arquebisbe de Tarragona, i de Mateo Múgica, bisbe de Vitòria El document, molt divulgat internacionalment, ajudà decisivament el Movimiento Nacional en reconèixer a l’alçament una legitimitat patrioticoreligiosa contra el comunisme
Contarini
Llinatge patrici venecià, d’origen mercantil (sXI), que donà vuit duxs a la república, eminents diplomàtics, literats i eclesiàstics.
Fou d’una gran importància la Biblioteca Contarini , llegada per la família 1595 a la Biblioteca Marciana de Venècia Pertangueren al llinatge Bartolomeo Contarini , duc d’Atenes pel matrimoni que contragué amb la seva amant Chiara Giorgi, regent d’aquell ducat pel seu fill Francesco, els ambaixadors Alvise Contarini i Simeone Contarini , i el cardenal Gaspare Contarini
Miquel Payà i Rico
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina