Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia Trias de Barcelona Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Treballà a la Sala Parés, on exposà el 1902 —i on sembla que fou l’introductor d’artistes joves—, fins que heretà una fàbrica de filats Íntim amic de Picasso, reuní una importantíssima collecció de dibuixos d’aquest, fets a casa seva, especialment l’any 1903 Amb ell anà a París el 1904, on estigué al Bateau-Lavoir, però aviat partí a Mallorca, on abans havia tractat Degouve de Nuncques i Azorín Des d’aleshores hi residí sovint, i entre Deià i Llucalcari féu els seus quadres més coneguts, en…

Vida i obra Signà sovint les seves obres com a Eduard Soleriestruch  L’esclat de la guerra civil impedí que acabés els seus estudis d’arquitectura a Barcelona Després de la guerra fou mestre en diverses localitats de la Ribera, i finalment entrà com a professor de matemàtiques a l’institut Rei en Jaume d’Alzira, on treballà fins a la jubilació Una part de la seva obra històrica i literària es pot trobar en publicacions periòdiques com Sicània , Valencia Atracción , Las Provincias i Levante Tingué una gran amistat amb l’estudiós de la geografia valenciana Emili Beüt i Belenguer i amb el…

Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una important…

Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le…

Vida i obra Pertanyé al grup de poetes del període isabelí anomenat Germania Lírica, que reivindicava l’escriptura femenina i un paper més destacat per a la dona en la societat Publicà poemes de tipus sentimental i de contingut històric i moralitzant en un recull de Poesías Sant Sebastià 1843 i soltes al recull Pensil del bello sexo 1845, impulsat per Víctor Balaguer i Joan Mañé i Flaquer, amb qui es casà, i en revistes de Barcelona com “El Genio”, de València com “El Fénix”, de Madrid com “Semanario Pintoresco Español” i de Castelló com “El Celtíbero” Escriví el drama El…

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…

Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura, publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 1965 i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora 1973, entre altres Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón

Mestre de professió, publicà Aiguamoll i senill primers poemes 1967, Poemes 1975, Trobes d’amor i de mort 1976 i Tríptic casolà 1979, entre d’altres En edicions privades publicà algunes de les seves obres premiades en diferents jocs florals Dissabte de maig 1966 o Do de l’amor 1967 El 1981 fou publicada la seva Obra completa , que aplega poemes i contes escrits entre el 1965 i el 1980

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…

El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el…