Resultats de la cerca

Compaginà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona amb els de música al Conservatori del Liceu Posteriorment estudià composició amb JA de Donostia Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , de Barcelona, impartí classes de música en els cursos per a estrangers de la Universitat de Barcelona A més, fou professor de música a l’escena de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Fou un prolífic assagista i conferenciant sobre temes musicals, i publicà nombrosos articles i critiques en la premsa local i estrangera, i exercí la crítica musical en Ràdio Barcelona,  Serra d’Or ,  Diario de…

Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic…

Alhora, incloïa intermedis musicals cantats i ballats tonadilla Emprat durant el segle XVII com a sinònim d'entremès, no assoleix, però, característiques pròpies com a peça independent de teatre menor fins al segle XVIII amb Ramón de la Cruz, l’obra del qual constitueix un viu retaule costumista de la societat del seu temps Durant el segle XIX fou conreat, entre altres, per J López Silva i per V i R de la Vega Al començament del segle, el sainet excellí sobretot en mans de C Arniches i els germans Álvarez Quintero El sainet als Països Catalans El gènere fou introduït a Catalunya durant el…

Vida i obra Fill d’un fabricant tèxtil Des de molt jove desplegà una intensa activitat cultural, tant en el terreny literari com en l’artístic Començà a promoure edicions de poesia — Els Poetes d’Ara —, les quals dirigia Tomàs Garcés 1923-24 El 1924, a París, feu el seu primer contracte amb un artista, Joan Rebull seguiren Bosch-Roger, Obiols, Prim, Gausachs, Villà, Grau-Sala, Granyer, etc, que exposaven a la sala que duia el seu nom, i presidida per ell des del 1929, dins les Galeries Laietanes També creà l’Organització Joan Merli —que difongué l’obra d’artistes i edità monografies Creador…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa…

Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…

Fou creada amb la finalitat de contrarestar l’ampli moviment sobiranista iniciat el 2010 amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006  i d’evitar la independència de Catalunya S’autodefineix com a transversal i evita la identificació explícita amb qualsevol partit polític, tot i que destacats militants dels partits contraris al sobiranisme català des de la ultradreta fins al PSC, passant per Ciutadans i el PP han manifestat reiteradament les seves simpaties per l’organització Entre els seus postulats manté la incompatibilitat entre…

El 1876 Ruiz Zorrilla, des de l’exili, es posà d’acord amb Nicolás Salmerón per a elaborar un programa comú i donar lloc al Partido Republicano Reformista, tot seguit conegut com a Partido Progresista Democrático 1879 i Partido Republicano Progresista Democrático 1881 Fins el 1886, Ruiz Zorrilla i Salmerón compartiren la mateixa formació, però a partir d’aquesta data el republicanisme progressista inicià la seva trajectòria diferenciada En el programa de 1876, primer manifest explícitament antimonàrquic, el zorrillisme elaborà un programa que contemplava una república unitària allunyada de…

L’estudi clàssic dels fongs arrenca dels treballs de Jacob Christian Schaeffer 1718-90 i de Pierre Bulliard 1752-93 Joseph Henry Léveillé 1796-1870 n'aprofundí l’estudi anatòmic i Elias Magnus Fries 1794-1878 en posà les bases de la taxonomia moderna Epicrisis systematica mycologici , 1836-38 La introducció dels nous criteris basats en els caràcters microscòpics deu molt a Narcisse Patouillard 1854-1926 i a Lucien Quélet 1832-99, que estudiaren els basidiomicets, a Émile Boudier 1828-1920, que es dedicà als ascomicets, i a Louis René Tulasne 1815-85, que estudià els fongs hipogeus i el…

De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres càrrecs…