Resultats de la cerca
Es mostren 1080 resultats
San Guillermo
Convent
Convent de franciscans situat prop de la vila de Castellfabib (Racó), a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón.
A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans
Romanyà de la Selva

L’església de Sant Martí
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), enlairat a 325 m als vessants meridionals de les Gavarres, a la divisòria d’aigües entre les valls d’Aro i de Calonge.
L’església parroquial de Sant Martí, petit edifici romànic d’una nau, fou de la canonja de Girona Tenen importància els monuments megalítics pròxims el dolmen dit la cova d'en Daina i dos menhirs un d’ells dit la pedra Aguda o de les Goges
Portals Nous
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el de Palma.
Situada a la costa, fou iniciada el 1932 al voltant de la cala de Portals Nous , on fou edificat en 1865-66 el santuari per a venerar la vella imatge de la Mare de Déu de Portals , fins aleshores venerada a la cova de Portals cala Portals Vells
Candamo
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, drenat pel Nalón, aigues amunt de la seva confluència amb el Narcea.
La capital és Grullos Dins el terme hi ha la cova de San Roman, interessant mostra de l’art rupestre cantàbric que l’any 2008 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO, juntament amb tretze coves més d’Astúries, Cantàbria i el País Basc
Stillbayà
Prehistòria
Cultura prehistòrica africana coetània del Paleolític mitjà i superior europeu, caracteritzada per una indústria lítica de puntes foliàcies amb retoc de pressió unifacial o bifacial, anàloga a les tècniques mosteriana i solutriana.
Rep el nom del poble sud-africà de Stillbay al cap de Bona Esperança, bé que hom la troba a tota l’Àfrica austral i oriental fins a Etiòpia És anomenada també cultura de Bambata , per tal com n'ha aparegut un estrat important a la cova de Bambata
Albert Ferrer i Soler
Prehistòria
Prehistoriador.
Treballà sobretot a les comarques del Garraf i del Penedès Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola 1949, El poblamiento ibérico del Penedés y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí 1953 i la cova del Batlle Vell de Pontons 1953-54
Josep Sunyer
Retaule de la parròquia de Prats de Molló, obra de Josep Sunyer
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau Collaborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols 1674 A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya el retaule major de Sant Pere de Prada 1696-99, el de Cotlliure 1698-1701, el del Roser, d’Oceja 1699 i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i…
nyandú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids, de 130 cm d’alçària, que té les parts superiors d’un color gris terrós i les inferiors blanquinoses i taques grosses negrenques al cap, al coll i al pit.
Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil
Josep Closas Miralles
Espeleologia
Espeleòleg.
Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del Centre Excursionista de Catalunya, elaborà les primeres cartografies detallades del massís de Montserrat i de la Cova de la Fou de Bor de Bellver de Cerdanya, com també diversos articles especialitzats sobre geologia i mineralogia Aficionat a l’excursionisme científic, encarnà el concepte d’utilitat científica de l’espeleologia
Édouard-Alfred Martel
Espeleologia
Espeleòleg.
Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina