Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
Jordi Fornells Albanell

Eduard (tercer baixant l’escala) i Jordi (quart baixant l’escala) Fornells Albanell
Pérez de Rozas
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe optimist El 1972 es proclamà campió del món juntament amb Tomàs Estela, Jorge Martí, Enric Estruch i el seu germà Eduard També fou subcampió mundial i d’Espanya l’any 1974
Quartet Renaixement
Música
Quartet de corda català fundat per Eduard Toldrà l’any 1912, que es dissolgué el 1921.
L’integraven el mateix Eduard Toldrà i Josep Recasens com a primer i segon violins, el viola Lluís Sánchez i Antoni Planàs al violoncel La formació interpretà la integral dels quartets de L van Beethoven en un cicle que organitzà Amics de la Música a Barcelona El seu repertori incloïa obres de Beethoven, J Brahms, C K’ui, C Debussy, A Dvorák, A Glazunov, F Mendelssohn, WA Mozart i R Schumann, entre altres autors
ducat de Cornualla
Història
Ducat, el més antic d’Anglaterra, erigit el 1337, a partir de l’antic comtat de Cornualla, per Eduard III, que el concedí al seu fill gran Eduard, dit el Príncep Negre.
Des d’aleshores han portat aquest títol tots els prínceps de Galles El comtat de Cornualla havia estat concedit per primera vegada 1140 pel rei Enric I al seu fill illegítim, Richard de Dunstanville mort el 1175, i al fill, també illegítim, d’aquest, Richard Fitz Count mort vers el 1220 Revertit a la corona, el portà, abans d’ésser rei 1189, Joan I Sense Terra, el qual el cedí 1225 al seu fill Ricard mort el 1272, que fou elegit rei de Romans i fou pare d’ Enric de Cornualla mort el 1271 i d’Edmund, comte de Cornualla mort el 1300 Quan retornà a la corona el portà Joan d’Eltham mort el 1336,…
Pujada de Sant Feliu de Codines

El motociclista Eduard Carol, conduint una Montesa, durant la Pujada de Sant Feliu de Codines (1968)
Arx. Josep Cassart
Automobilisme
Motociclisme
Competició motociclista i automobilística de muntanya.
Fou creada l’any 1959 per la Penya Motorista 10 × hora En l’edició del 1982 se celebrà un homenatge al pilot sabadellenc Joan Fernández, que havia guanyat setze vegades la prova Entre el 1986 i el 1989, l’Escuderia Sant Feliu i el Moto Club Cingles de Bertí foren els encarregats d’organitzar la competició Des del 1996, després d’uns quants anys d’aturada, s’encarrega de l’organització l’Escuderia Vall del Tenes, i la prova està reservada només per a automòbils L’any 2008 se celebrà una edició puntual i exclusiva només per a motos, organitzada per l’Escuderia Bages, durant la qual es reté…
ducat de Clarence
Història
Títol de la casa reial anglesa concedit el 1362 a Lionel d’Antwerp (Anvers), tercer fill d’Eduard III, i que revertí a la corona a la seva mort (1368).
El 1412, per segona vegada fou concedit al príncep Tomàs —fill segon del rei Enric IV—, mort sense fills el 1421 En fou tercer duc 1461 el príncep Jordi mort el 1478, germà d’Eduard IV No fou tornat a concedir fins el 1789, que passà al príncep Guillem, fill tercer de Jordi III i que després regnà amb el nom de Guillem IV La darrera concessió fou feta a favor del príncep Albert mort el 1892, fill gran del rei Eduard VIII aleshores príncep de Galles
corona
Corona de Sant Eduard amb què fou coronat Carles II (1661) i usada en les coronacions reials angleses
© Fototeca.cat
Art
Història
Cèrcol de metall adornat de florons, pedres precioses, etc, que se cenyeix al cap com a símbol de dignitat sobirana o nobiliària.
Història i tipus La corona fou utilitzada des de temps molt antic pels personatges que s’havien destacat en algun fet religiós, polític o militar Al Pròxim Orient, l’empraren els reis i els sacerdots, amb un gran sentit místic A Egipte són remarcables, entre d’altres, la corona blanca o de l’Alt Egipte, la corona roja , del Baix Egipte, el pšen o doble corona , formada per la superposició de la roja i la blanca, i el khepreš o corona blava , emprada generalment per a la guerra i la caça Els grecs i els romans utilitzaren corones de fulles i de metall, ornades o no amb pedreria, per a premiar…
Joaquim Dualde Santos de Lamadrid

Eduard Dualde Santos de Lamadrid
Mundo Deportivo
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba i dirigent.
Jugà sempre al Reial Club de Polo de Barcelona Amb el seu club aconseguí sis Campionats de Catalunya 1954-55, 1957-58, 1960, 1962, sis Copes del Generalísimo 1957-60, 1962, 1964 i una Lliga 1958 Fou jugador de la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, on aconseguí la medalla de bronze Presidí la federació espanyola 1972-81 i fou vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol
York
Nom que prengueren els descendents del príncep Edmund d’Anglaterra, conegut també com a Edmund de Langley (1342-1402) o Edmund de York, fill del rei Eduard III i primer duc de York, que originà la dinastia homònima, la qual donà tres reis a Anglaterra i vencé la línia o dinastia dels Lancaster en la guerra de les Dues Roses
.
Edmund fou creat comte de Cambridge 1362 i duc de York el 1385 El 1372 es casà amb Isabel, filla del rei Pere I de Castella, on anà a lluitar El succeí el seu fill Eduard de York ~1373-1415, segon duc i autor del llibre de caça anglès més antic, The Master of Game , que volia ésser una traducció del Livre de la chasse , del comte Gastó III de Foix El 1390 fou creat comte de Rutland, i el 1394, de Cork, i fou conestable d’Anglaterra 1397 i duc d’Aumale o Albemarle el 1397 Acusat de conspirar contra el rei, fou empresonat a la Torre de Londres 1405 però, perdonat, morí a la batalla…
tractat de Calais
Història
Tractat signat a Calais (1360) per Joan II de França i Eduard III d’Anglaterra sobre la base de l’acord de Brétigny, que posà fi a la primera fase de la guerra dels Cent Anys.
Eduard III renuncià a la corona francesa, als ducats de Normandia i Turena, als comtats d’Anjou i de Maine i a la sobirania sobre Bretanya i Flandes li fou adjudicada Aquitània, els comtats de Guines i de Ponthieu inclòs el comtat de Montreuil, Calais, Sangatte i Ham Joan II, presoner dels anglesos, acordà de pagar tres milions d’escuts d’or per recuperar la seva llibertat El tractat no fou executat, i Joan II morí en captiveri
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina