Resultats de la cerca

Des del 1456 fou paer en cap de Lleida El 1460 formà part de l’ambaixada que la paeria envià a Joan II per intercedir per la llibertat del príncep Carles de Viana Però en la revolta del 1462 actuà al costat del rei i intervingué com a intermediari en la capitulació de Lleida 6 de juliol de 1464, per la qual cosa la paeria li confiscà el seu alberg El monarca el nomenà veguer, conseller reial, i li atorgà el lloc d’Alcoletge A partir del 1473 fou catedràtic de prima de cànons de la universitat i treballà pel redreç de les escoles, sobretot contra les pretensions d’…

Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935

Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477

Ambdós coneguts pel sobrenom Cavassèquia per un ofici d’origen sarraí, que el comte Ramon Berenguer IV atorgà a aquest llinatge de repobladors, a títol de senyoria sobre els recs del Segrià, a condició de conservar en bon estat les séquies Pere Ramon el 1190 traspassà els seus drets a la ciutat de Lleida Ell i el seu successor, Pere Sassala, atesos llurs coneixements tècnics, continuarien en el governament dels recs fins avançat el regnat de Jaume I

Fou el primer prior del convent de dominicans observants de Sant Onofre de València i vicari general de la província d’Aragó 1491 Estengué la reforma a diversos convents claustrals És autor de diversos tractats De articulis fidei, De Sacramentis recopilació de les seves lliçons, Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos

Hi feu el sepulcre de Berenguer Gallart 1448-52, amb figures realistes i fullatges escarolats

Autor de La porta dels Fillols de l’antiga seu de Lleida 1912, Les mènsules de la nau major de l’antiga seu de Lleida 1913, Guia per a visitar l’antiga seu de Lleida 1915, etc Fou un dels capdavanters de la Renaixença a Lleida Collaborà al Butlletí del Centre Excursionista de Lleida 1909-12

Estudià les bases jurídiques de les dignitats universitàries, que comentà a De officio Cancellarii 1680 i a Jurisdicción regia y pontificia que tiene el maestrescuelas ~1687, obra escrita amb motiu d’un conflicte que l’oposà al rector de l’estudi general, el 1686 També escriví una Genealogía de la nobilísima casa de los duques de Bournonville 1680, probablement per encàrrec del lloctinent de Catalunya d’aquesta família, Discursos astrológicos y del cometa aparecido en 1668 1688, etc

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del…

Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi Lleida, 1579 i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum Lleida, 1617 Barcelona, 1618