Resultats de la cerca
Es mostren 4252 resultats
mereria
Història
Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, els anys 1812-14, l’ajuntament.
El poder executiu era exercit pel mere i els seus adjunts quatre a Barcelona i dos a les restants poblacions, assessorats per un cos consultiu el consell municipal
quadre
Conjunt dels caps d’una administració, d’una empresa, partit, etc, que en formen el nucli.
sala
Arquitectura
Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal.
batlle
Història del dret
Persona que tenia a càrrec seu l’administració o la representació dels interessos d’una altra.
Aquesta denominació era donada a Catalunya, del segle X al XII, a tota mena d’administradors de béns i drets en general, i, més particularment, al tutor o curador de menors o d’incapacitat
ḥāǧib
Història
Al califat de Còrdova, dignitari encarregat de l’administració de les finances i de la cancelleria.
caixer | caixera
Encarregat de la caixa d’una empresa, d’una entitat financera o de l’administració pública.
cronofarmacologia
Farmàcia
Estudi de l’efecte d’un medicament en funció de l’hora de la seva administració.
Societat Anònima Laboral dels Transports Urbans de València
Nom que prengué la Companyia dels Tramvies i Ferrocarrils de València en adoptar una administració col·lectivitzada.
Àngels Ponsa i Roca
Política
Política.
Diplomada en magisteri 1980 i llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1988, cursà un postgrau en gestió i administració del sistema educatiu 1992 i un màster en gestió pública 2002 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i un postgrau sobre mediació a la Universitat de Barcelona 2004 Professora d’història de l’art a l’Escola Massana 1988-92 El 1989 començà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya CDC i inicià la trajectòria en l’administració com a tècnica superior d’ensenyament de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès 1991-95 Posteriorment fou cap del…
virregnat del Perú
Geografia històrica
Demarcació administrativa colonial dels territoris castellans a l’Amèrica del Sud.
Creat el 1542, comprenia Nova Castella Perú, Tierra Firme Panamà, Nova Granada Colòmbia, Quito Equador, Charcas Bolívia, la conca del Riu de la Plata i Xile El primer virrei, Blasco Núñez de Vela, hagué de recuperar l’autoritat reial a la zona i fer aplicar les noves lleis del 1542, fet que provocà una forta resistència entre els encomenderos fins el 1554 Francisco de Toledo 1569-81 organitzà l’administració del virregnat, que esdevingué el més important de l’Amèrica llatina gràcies a la seva producció d’argent, base econòmica del període colonial peruà La capital, Lima, fou el centre…