Resultats de la cerca

El 1932 es doctorà en zoologia a la Columbia University, i amplià estudis al Kaiser-Wilhelm Institut de Berlín en 1932-33 Després d’un any a la Universitat de Chicago, fou professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Harvard, on romangué fins a la jubilació 1977 El 1967 rebé, juntament amb RGranit i HHartline, el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’acció de la vitamina A en els processos fotoquímics de la retina

Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy

Es formà a Llotja Barcelona, i amplià estudis a Roma 1845-46 El 1855 fou catedràtic de l’Escola de Llotja, d’on ja era supernumerari des del 1844 Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat Illustrà una edició del Quixot 1862 Fou pintor de costums i d’història, dins l’estètica romàntica, i se l’ha relacionat amb el grup dels natzarens

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Deixeble de Boris Blacher, la seva obra no supera els límits d’una àmplia tonalitat Té òperes, com Prinzessin Turandot 1944, Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1947, basada en l’obra de GBüchner, Der Prozess 1953, basada en la de Kafka, i Der Besuch der alten Dame ‘La visita de la vella dama, 1971, segons l’obra de FDürrenmatt, simfonies Filadèlfia , 1961 Vienesa , 1977 Noces de Jesús , 1980 Muniquesa , 1985 i cantates, música de cambra i concerts

Es graduà a Cervera 1805 i amplià estudis química, botànica, clínica a Barcelona El 1808 dirigí a Montserrat un hospital militar durant la guerra del Francès Fou soci corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1836 i soci d’honor de la Societat d’Amics del País 1840 Publicà una Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica 1842, i deixà inèdita una Historia topogràfica de Torroella de Montgrí escrita el 1846

Conté 14 bandes de mesura i les seves imatges són utilitzades per a la interpretació geològica i ambiental Obté imatges que cobreixen una àrea de 60 km × 60 km El rang espectral i les característiques de les imatges ASTER les fan adequades per a realitzar estudis d’àmplia diversitat, com per exemple la generació de mapes de temperatura i reflectivitat utilitzant el rang espectral i elevació a partir de les dades de les bandes 3N i 3B

Vida i obra Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves, la més important de les quals, Aissí cum les naus en la mar , s’inicia amb una àmplia comparació marinera, i mostra influències de Bernat de Ventadorn Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…