Resultats de la cerca

Assolí la corona després de la victòria de Hafsfjord ~872, i unificà el regne Afavorí l’emigració a Islàndia i les expedicions normandes a l’Europa occidental En morir dividí el regne entre els seus fills

Fill de Gorm el Vell, consolidà el regne danès Estengué la sobirania danesa al sud de Noruega i rebutjà els vendes fins a l’Oder Afavorí la cristianització del seu regne Derrotat pel seu fill Sven, al cap d’un grup de nobles rivals, morí en combat

Educat a Anglaterra, es convertí al cristianisme En morir el seu pare, Harald I, tornà a Noruega, on amb l’ajut de l’alta noblesa s’imposà com a rei contra el seu germà Eric I No aconseguí d’implantar-hi el cristianisme, i fou mort pels elements tradicionalistes

Iniciador del Stil Novo La seva poesia Al cor gentil repara sempre amore fou considerada el manifest i el compendi doctrinal de l’escola

Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics

Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre

Fundador de l’Església armènia, en fou el primer catolicós Aquest episcopat fou hereditari per a la seva família fins al segle V La seva festa se celebra el 30 de setembre

Testà el 1119 i feu hereu el seu net, el vescomte Udalard II

Recorregué la costa NW d’Islàndia i, vers el 985, arribà en una terra que anomenà “país verd” Grenlàndia i que, posteriorment, colonitzà

Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte 1809 Féu detenir un gran nombre de patriotes 1810, però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat