Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
Casa Calvet
Aspecte exterior de la façana principal de la Casa Calvet
© Fototeca.cat
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de Juliana Pinto, vídua de l’empresari tèxtil Pere Màrtir Calvet.
Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als baixos de l’…
Nau Gaudí
Aspecte interior de Nau Gaudí
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Edifici modernista de Mataró (Maresme), construït per Antoni Gaudí el 1883 per encàrrec de la Cooperativa l’Obrera Mataronense.
És el primer edifici que construí l’arquitecte, i l’únic que no fou promogut ni per la burgesia ni per l’Església De tot el projecte ideat, només es construí la nau de blanqueig de cotó, les latrines adjacents i una de les casetes per als treballadors desapareguda En la construcció de la nau destaca els desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors Abandonada durant molts anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró inicià les obres de restauració i rehabilitació, i des del 2010 és la seu de la Collecció Bassat d’art contemporani
la Bestorre
Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin…
el Grony de la Torre
Aspecte de la serra del Grony de la Torre
© CIC-Moià
coves de Mura
Aspecte de l'interior de les coves de Mura
© CIC-Moià
Cova
Coves del municipi de Mura (Bages), situades a ponent del poble i prop de la serra dels Codolosos.
Tenen més de 100 m de recorregut i destaquen les estalactites i les cristallitzacions d’aragonita de color blanc i vermell, d’un gran efecte
Montortal
Aspecte de l'església parroquial de Montortal
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble del municipi de l’Alcúdia (Ribera Alta), que forma un enclavament (1,65 km2) al S del sector principal (del qual és separat pel municipi de Guadassuar), a l’esquerra del barranc de Montortal (o Sec, o de Prada), afluent del riu dels Ullals per l’esquerra.
El lloc, antic castell del terme d’Alzira, fou poblat per cristians vells des del 1413 fou erigit en parròquia el 1535 Li fou agregada l’antiga parròquia de Ressalany Fou centre del marquesat de Montortal L’any 1842 el poble fou agregat al municipi de l’Alcúdia
la Muntanyeta de Santa Bàrbara
Aspecte de l'ermita de Santa Bàrbara
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Cim
Cim del on hi ha situat el santuari de Santa Bàrbara, al municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Lugano
Aspecte de la ciutat de Lugano vora del llac homònim
© MPG
Ciutat
Ciutat del cantó de Ticino, Suïssa, situada a la vora del llac homònim.
És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal
Villar de Olmos
Aspecte del llogaret de Villar de Olmos
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), 12 km al N de la ciutat.
la Suda de Lleida
Aspecte de la fortificació de la Suda de Lleida
© CIC-Moià
Fortalesa
Fortalesa d’origen musulmà de la ciutat de Lleida (Segrià), edificada pel valí Ismā‘īl Banū Qasī l’any 882 (260 de l’hègira), que comprenia la totalitat del turó que domina la ciutat.
Després de la conquesta cristiana constituí el nucli central i noble de l’urbs, amb el castell del rei, la seu, el palau del bisbe, els casals de les altres dignitats eclesiàstiques i de llinatges com els Montcada, els Cervera, els Besora, els Comenge i els Desvalls Al segle XIV hi residien tota mena de clergues tonsurats i universitaris Mantingué el caràcter de ciutadella fins a la guerra de Successió 1707, en què l’antic barri clos fou demolit, i en el seu lloc s’alçaren les actuals fortificacions, anomenades el castell Principal