Resultats de la cerca

La pista actual, homologada l’any 1993, substituí l’antiga pista de cendra de sis carrers inaugurada el 1957 És la seu principal del Club Atlètic Granollers i té vuit carrers de material sintètic que envolten un camp de gespa natural utilitzat bàsicament pels equips de futbol americà del Granollers Fènix i el Club Rugbi Parets També disposa d’una sala de musculació i un gimnàs, inaugurat l’any 1983 Ha estat seu diverses vegades de Campionats de Catalunya i d’Espanya juvenils i veterans d’atletisme

Fou membre del Centre Atlètic Laietània, on coincidí amb l’entrenador Tomàs Barris El 1965 assolí els títols de campió de Catalunya absolut i júnior de 200 m i 400 m i els d’Espanya de l’OJE d’aquestes dues proves i també el júnior estatal de 200 m Competí en un torneig internacional de la seva categoria disputat a París El cros d’Arenys atorga cada any el trofeu memorial Lluís Garcia Baena “Titín” al guanyador i la guanyadora de la prova Obert

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

S’inicià al Centre Atlètic Laietània i també competí algunes temporades en l’Agrupació Atlètica Catalunya 2003-07 En categoria juvenil, júnior i promesa ha assolit tots els títols possibles de javelina, tant en l’àmbit català com estatal, i ha estat convocat en diversos torneigs internacionals, amb la selecció catalana i amb l’espanyola Fou nomenat millor atleta català promesa 2002 En categoria absoluta guanyà el títol català de javelina quatre vegades 2001-04 i cinc més en els campionats de llançaments d’hivern 2000-04

La primera edició es disputà al febrer del 1965, amb sortida a la zona esportiva de Terrassa i final a l’alt de la Mata, amb 15 km de recorregut i desnivells en algunes zones del 7% El primer vencedor fou Pascual Aparici El 1966 la prova obtingué categoria internacional i, entre el 1966 i el 1969, el vencedor fou el campió olímpic italià Abdon Pamich Les primeres edicions foren organitzades per l’Atlètic Terrassa i posteriorment per la Unió Atlètica Terrassa i el CA Terrassa

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al Barcelona Atlètic 1984-87 amb aparicions esporàdiques al primer equip, com en la Copa de la Lliga guanyada l’any 1986 Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, amb el qual debutà a primera divisió el 1987 i disputà 30 partits en la categoria Després, anà a la Unió Esportiva Figueres 1988-89, el Burgos 1989-91, la Unió Esportiva Sant Andreu 1991-92 i el Futbol Club Santboià, on es retirà

Se celebra a l’Estadi Municipal d’Atletisme i l’organitza el Centre Atlètic Laietània i el Patronat Municipal d’Esports També rep el nom de Memorial Josep Antoni Estivill i Teresa Maria Roca, dos atletes mataronins Al llarg dels anys s’hi han superat diversos rècords d’Espanya, com els de salt de perxa femenina, a càrrec de Sílvia Delgado 1996 i Dana Cervantes 1997, o el de Berta Castells 2001 en llançament de martell Entre els seus vencedors hi ha Reyes Estévez, Javier García Chico, Grigoriy Yegorov, Mario Pestano i Rosa Morató

S’inicià a l’Sporting Boxing Club a través del mànager Pepe Comas i formà part del Catalunya Atlètic Club Es proclamà campió de Catalunya 1923, 1924 i d’Espanya 1924 de boxa amateur en la categoria de pes mosca Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 El 1925 passà al camp del professionalisme i competí en les categories de pes gall i ploma El 1934 abandonà l’alta competició, però continuà participant en exhibicions fins que amb l’esclat de la Guerra Civil s’exilià a França

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

S’inicià en salt d’alçada i curses de velocitat al Centre Atlètic Laietània, però poc després, entrenada per Norbert de Haro, s’interessà pel salt de perxa El 1996 guanyà el Campionat de Catalunya juvenil tant en pista coberta com a l’aire lliure El mateix any establí el rècord català i estatal absolut, marca que millorà en quatre ocasions 1997 en l’àmbit català L’any 1997 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior i absoluta Abandonà la competició poc abans de participar en el Campionat d’Europa júnior 1997