Resultats de la cerca

Fou membre del Centre Atlètic Laietània, on coincidí amb l’entrenador Tomàs Barris El 1965 assolí els títols de campió de Catalunya absolut i júnior de 200 m i 400 m i els d’Espanya de l’OJE d’aquestes dues proves i també el júnior estatal de 200 m Competí en un torneig internacional de la seva categoria disputat a París El cros d’Arenys atorga cada any el trofeu memorial Lluís Garcia Baena “Titín” al guanyador i la guanyadora de la prova Obert

Esportista polifacètic, el 1913 fou un dels cofundadors del Club Natació Atlètic Ocupà el càrrec de secretari de la junta directiva i president de la comissió esportiva El 2l de juny de 1914 jugà el primer partit de waterpolo, que l’enfrontà al CN Barcelona El 1915 creà la secció d’atletisme i participà en la Challenge Arnau, torneig similar a l’actual triatló que combinava proves de natació i atletisme Formà part de l’equip de waterpolo al final de la segona dècada del segle XX

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, després de passar pel Barcelona Atlètic ingressà al primer equip la temporada 1979-80 Disputà tres partits i retornà al filial, on jugà fins el 1984, exceptuant una cessió a l’Europa l’edició 1981-82 Després jugà al Calvo Sotelo 1984-85, Logronyès 1985-89, Sabadell 1989-91 i Europa 1991-92 Les dues últimes temporades amb el Logronyès actuà a primera divisió i superà l’aleshores rècord d’imbatibilitat a camp propi 9 partits que ostentava Zubizarreta

Format a l’Asociación Recreativa Concepción de Madrid, arribà a Barcelona el 2001 per jugar al Club Natació Catalunya El 2004 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i amb aquest club fou campió de la Lliga de divisió d’honor i de la Copa del Rei 2006 i participà dos cops en la Champions de clubs 2005, 2006 abans de retornar a Madrid per jugar amb l’Ondarreta d’Alcorcón Ha estat internacional juvenil i júnior i tretze cops en la selecció espanyola absoluta

Format a l’Atlètic Terrassa, hi jugà tota la seva carrera esportiva en la posició de mig centre Aconseguí tres Lligues 1983, 1984, 1985, dues Copes del Rei 1984, 1985 i una Copa d’Europa 1985 Cent cinquanta vegades internacional, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976, Moscou 1980, en què guanyà la medalla d’argent, i Los Angeles 1984 Fou el primer jugador olímpic del club egarenc i, durant molts anys, el capità de l’equip i de la selecció estatal

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

S’inicià en salt d’alçada i curses de velocitat al Centre Atlètic Laietània, però poc després, entrenada per Norbert de Haro, s’interessà pel salt de perxa El 1996 guanyà el Campionat de Catalunya juvenil tant en pista coberta com a l’aire lliure El mateix any establí el rècord català i estatal absolut, marca que millorà en quatre ocasions 1997 en l’àmbit català L’any 1997 es proclamà campiona de Catalunya en categoria júnior i absoluta Abandonà la competició poc abans de participar en el Campionat d’Europa júnior 1997

Format al Club Natació Atlètic, s’especialitzà en proves de mig fons Com a integrant dels relleus 4 × 200 m lliure, intervingué en els encontres SCUF de París-Selecció Catalana, que serviren per a inaugurar la piscina de Montjuïc 1929, i Espanya-França 1932 Fou subcampió d’Espanya d’aquesta prova 1931 i tercer a la travessia del port de Barcelona 1929 El 1935 marxà al CN Barcelona amb els seus germans i més tard feu d’entrenador de clubs com el CN Terrassa o el CN Manresa

Format al planter del FC Barcelona, jugà amb el Barcelona Atlètic, fou cedit al CE Sabadell 1980-81, tornà al filial barcelonista i la temporada 1982-83 debutà amb el primer equip Davanter centre, romangué al club blaugrana fins la temporada 1987-88, on jugà 114 partits i marcà 24 gols Guanyà una Lliga 1985, dues Copes del Rei 1983, 1988 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 Després jugà al Múrcia 1988-91 i l’Oriola 1991-92 Amb la selecció espanyola disputà tres partits i marcà un gol