Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia catalana
Filòleg, historiador i crític de la literatura.
És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…
,
Bohuslav Martinů
Música
Compositor txec naturalitzat nord-americà.
Vida Fill de família humil, visqué els primers quinze anys a la torre de guaita on treballava el seu pare, fet pel qual sempre cregué que aquest insòlit lloc, des d’on observava el món a 35 metres d’alçada, li havia donat un sentit clar i lineal de l’espai i una visió ampla i oberta de la natura Des de petit mostrà una bona predisposició per a la música a vuit anys aprengué a tocar el violí, i el 1906 ingressà al Conservatori de Praga Fou, també, un apassionat de la literatura i la poesia, passió que amb el temps es reflectí en òperes, cançons i obres corals vinculades a poetes txecs que,…
,
Arrigo Boito
Literatura italiana
Música
Compositor, llibretista, poeta i crític italià.
Vida Rebé una educació acurada i cresqué envoltat per l’ambient refinat de la seva mare, la comtessa polonesa Josephine Radolinska Quan encara era molt jove la família es traslladà a Venècia El 1853 entrà al Conservatori de Música de Milà, on estudià estètica, piano, violí i composició amb A Mazzucato Sembla que fou un estudiant més aviat mediocre, excepte pel que feia a la literatura, la seva gran passió Al Conservatori de Milà establí amistat amb Franco Faccio , un altre estudiant, amb la collaboració del qual compongué la cantata Le sorelle d’Italia 1861, que obtingué un gran èxit i amb la…
,
Ensenyament 2012
Educació
Durant l'any 2012 es van produir notables desacords entre el Departament d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació, així com entre la Conferència de Rectors i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert A més de la política centralitzadora, enmig de la crisi econòmica, el Govern central no va permetre contractacions noves de professorat en cap nivell educatiu No es van poder cobrir les jubilacions i l'augment d'alumnat de 19000 a l'ensenyament no universitari va obligar a fer més hores i assignatures al professorat públic, tot i la reducció de sou, van crèixer les ràtios d'alumnes per professor…
Ensenyament 2013
Educació
L’any 2013 va ser tant o més intens que l’anterior pel que fa a mobilitzacions i protestes en l’àmbit educatiu Cal atribuir-ne la causa al projecte de llei del ministre Wert, a les retallades i exigències per a les beques i, a les Illes Balears, al decret de trilingüisme del Govern Bauzà Hi va haver vagues d’estudiants els dies 6, 7 i 8 de febrer i el 20 de novembre, i vagues generals a tot el sistema educatiu català el 28 de febrer, el 9 de maig, el 24 d’octubre i el 5 de novembre Molts ajuntaments de ciutats catalanes van oferir ajudes per al menjador escolar després que el Govern reduís…
José Deleito Piñuela
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid el 1899 i, un any després, realitzà els exercicis a fi d’obtenir el grau de doctor davant d’un tribunal format per Sales i Ferré i Amador de los Ríos La seva tesi es titula Estado de la sociedad española en tiempos de Felipe IV Ingressà en l’Escola Normal Superior de Mestres de Madrid i en el curs 1900-01 obtingué el Certificat d’Aptitud Pedagògica El 1906 aconseguí la càtedra d’història universal antiga i medieval de la Universitat de València, i l’any següent, s’hi incorporà i també es feu càrrec de la…
Entre la civilitat i el vici
Quan, el 1929, va sortir al carrer Printemps d’Espagne de l’escriptor francès Francis Careo —una novella ambientada al bell cor de Barcelona, amb passions desfermades, manolas , pinxos i ganivetades—, la reacció de la premsa barcelonina va ser curiosament unànime una rotunda denúncia contra la manipulació de la imatge de la ciutat L'obra de Carco seguia l’estesa tendència a utilitzar uns barris de Barcelona —el Port, la Rambla, el Parallel, el peu de Montjuïc— com a escenari d’històries truculentes relacionades amb els baixos fons, l’anarquisme, la prostitució, el tràfic de blanques, el joc,…
Folklore i cultura popular 2011
Folklore
La prohibició de les corrides de toros va comportar el reconeixement dels correbous com a festa que no perjudica l’animal © Fototecacat La decisió que el 2010 va prendre el Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros va continuar sacsejant el món de la cultura popular al llarg del 2011, any en què se’n va celebrar la darrera a la plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, el 25 de setembre Una de les conseqüències del debat públic que va generar aquesta prohibició va ser el blindatge de les festes de bous, una tradició especialment arrelada a les terres de l’Ebre, per bé que…
Arthur Seymour Sullivan
Música
Compositor, director i pedagog anglès.
Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…
Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Maria Puccini
Música
Compositor italià.
Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina