Resultats de la cerca

Té un port interior al canal de Gliwice, que, a través de l’Oder, enllaça la conca carbonífera de Silèsia amb la Bàltica Important centre industrial indústria siderúrgica, química i alimentària Des del 1532 formà part del regne de Bohèmia el 1742 passà a Prússia El 1945 fou incorporada a Polònia

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

Féu una aliança amb els bohemis Es deslliurà de la tutela germànica 871 i es posà sota la protecció de Roma, que li trameté sant Metodi com a legat i missioner Fou reconegut pels bohemis, fet que comportà la implantació del cristianisme a Bohèmia Durant el seu regnat, Moràvia arribà al seu poder màxim

Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930

Afiliat des de bon principi al nacionalsocialisme, participà en el putsch de Munic el 1923 Fou ministre de l’interior del Reich 1933-43 i tingué un paper decisiu en l’establiment del règim nacionalsocialista a Alemanya El 1943 fou nomenat protector de Bohèmia-Moràvia Fou condemnat a mort pel tribunal de Nuremberg i fou executat

Són remarcables els seus llibres de records De Montmartre au Quartier Latin, 1927 Bohème d’artiste, 1946 Interessat per la vida bohèmia de les grans ciutats Barcelona, per exemple, escriví nombroses novelles Jesús la Caille , 1914 L’équipe , 1919 L’homme traqué , 1922 Perversité , 1925 Cal esmentar-ne també les biografies novellades Le roman de François Villon, 1926

Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970

De jove residí a París, on gaudí de la bohèmia rosa, però la fallida familiar el retornà a Barcelona Feu el debut literari com a poeta Collaborà en plataformes com Bohemia  i Arte & Sport , i entrà en contacte amb diverses penyes bohèmies, com la del Bar del Centro Esdevingué una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina Fou un dels fundadors de la revista Los Miserables i fou empresonat A mitjan anys vint dirigí L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia i, al començament dels trenta, La Humanitat , diari en el qual mantingué una intensa activitat periodística amb la…

El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch 1900 per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia la capella Sant Miquel, bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià

Lliurat a la vida bohèmia d’Estocolm, esdevingué famós com a compositor d’odes i cançons al vi i a l’amor, que cantava servint-se dels motius musicals en voga fragments d’òpera, cançons populars, etc Burlesca i satírica, però d’una gràcia i d’un lirisme excepcionals, la seva obra fou recollida a Fredmans Epistlar 1790 i a Fredmans Sånger 1791