Resultats de la cerca

Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona el 1362 Mestre en teologia a Perpinyà 1391 Exercí diversos càrrecs de l’orde i el 1407 fou nomenat provincial a Terra Santa, bé que renuncià el càrrec i restà a Barcelona Escriví un Chronicon , del 1349 al 1415, d’interès remarcable per a la història civil i eclesiàstica del seu temps

Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat

Exiliat a Anglaterra durant els governs totalitaris de Manuel Fonseca i Floriano Peixoto, tornà al seu país en restablir-se la constitució, i hi ocupà novament càrrecs governamentals Autor de Cartas da Inglaterra, recull d’articles publicats a l’exili, i de diverses obres relacionades amb la seva activitat política És considerat al Brasil com un clàssic de la llengua

Residí a Madrid des del 1860 i fou redactor en cap del diari conservador “El Contemporáneo” 1861 Membre del partit moderat, ocupà càrrecs públics fiscal del deure públic 1865, conseller d’estat 1877 i ministre d’ultramar 1890-92, i fou corresponsal del “Diario de Barcelona” 1865-90 És autor d’algunes obres filosoficohistòriques i de Mi gestión ministerial respecto a Cuba 1898

Estudià a Salamanca, on fou deixeble d’Azpilcueta Exercí càrrecs civils a Burgos i Granada, i fou nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1560 Prengué part en la darrera sessió del concili de Trento, on fou encarregat de redactar els decrets De Reformatione Fou president del Consell de Castella Publicà diversos comentaris a les Decretals i un tractat de moneda Veterum collatio numismatum 1566

Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12

És autor de nombroses novelles, entre les quals Nur Baba 1922, Gomorre 1928 i Yaban ‘L’estranger’, 1932 i assaigs Atatürk , 1936 Considerat l’introductor dels corrents occidentals en la literatura turca contemporània, s’adherí al moviment modernitzador de Mustafà Kemal i detingué càrrecs oficials La seva obra tracta sobretot de temes socials i de les tensions entre tradició i modernitat

Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista

Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit

Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943