Resultats de la cerca

Estudià a Viena i a París amb Delibes Aviat inicià una carrera de concertista que el féu famós arreu del món Escriví operetes i obres lleugeres per a violí i piano, com Schön Rosmarin, Caprice viennois, etc, que han restat al repertori

Estudià a París i a Viena Féu una carrera brillant com a concertista i influí damunt Chopin És autor de quatre concerts per a piano i orquestra i d’obres didàctiques encara emprades en l’ensenyament digitació, tècnica de la mà esquerra, etc

Deixeble de FLiszt, inicià la seva carrera concertística l’any 1858 S'installà a Berlín, on fou pianista de la cort a partir del 1865 i on dirigí una acadèmia de piano El seu repertori comprenia especialment obres de Liszt i de Wagner

Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres

Formada al Club Natació Barcelona, hi desenvolupà tota la carrera esportiva Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1978, 1981 i 200 m papallona 1981 Assolí diverses medalles en els Campionats d’Espanya i formà part de la selecció estatal en algunes competicions internacionals

Davanter centre, jugà al Real Madrid Castilla 1980-85 La campanya 1981-82 disputà un partit oficial amb el primer equip blanc Després fitxà per l’Oviedo 1985-91, amb el qual jugà les tres darreres temporades a primera divisió Acabà la carrera al Palamós

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en les proves de 100 i 200 m lliure 1942-43 Compaginà la pràctica de la natació amb la del waterpolo Acabada la seva carrera esportiva es dedicà a l’arbitratge de natació i waterpolo

En l’Antic Règim, per tal com tenien immunitat eclesiàstica, molts coronats, més que per vocació o per seguir la carrera eclesiàstica, ho eren per evitar la justícia civil aquest fou el cas d’uns quants bandolers catalans coneguts i gaudir de les exempcions tributàries

Feu la carrera eclesiàstica i ocupà càrrecs a la diòcesi Publicà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14, l’obra teatral Embajada de moros y cristianos 1915 i nombrosos poemes en català

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973