Resultats de la cerca

A partir de les unitats administratives o funcionals dels estats membres, el sistema normalitza tres nivells I, regions comunitàries europees II, unitats administratives de base i III, subdivisions de les unitats II Permet, a més, la integració per agrupacions successives sempre passant pels estats, l’homogeneïtzació estadística i les modificacions per ésser un sistema obert, i possibilita de conèixer l’evolució territorial, tot establint la política regional més adient

Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física

Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921

Propietari del terreny de l’Alcúdia d’Elx, lloc de l’antiga ciutat ibèrica i romana d' Illici, hi realitzà excavacions des del 1940, els resultats de les quals donà a conèixer en nombroses publicacions És autor també d’una Historia de Elche 1971 El seu fill, Rafael Ramos i Fernández Elx 1942, continua la seva tasca a l’Alcúdia i ha publicat La ciudad romana de Illici 1974

Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González

S'inicià com actor, i el 1967 passà a dirigir films que denunciaven la injustícia social a Turquia El 1974 fou detingut i empresonat fins que el 1981 aconseguí d’escapar-se i s’exilià primer a Grècia i després a França on donà a conèixer la seva obra Umut 1970, Agit 1971, Yol 1982, que guanyà el festival de Canes i Le mur 1983, entre d’altres

Es donà a conèixer a les planes de Matarratos , Interviu i La Vanguardia El 1977 intervingué en la fundació d' El Jueves —on continua collaborant— i durant els anys vuitanta publicà a El Periódico una tira diària del seu personatge Quico, el progre , que l’ha fet molt popular, i del qual àdhuc hom n'adaptà una sèrie d’episodis per a la televisió, en la qual participà com a guionista

Entrà a deu anys al conservatori de Brusselles, on estudià composició amb Gevaert S'imposà ràpidament com a pianista abans de fer-se conèixer com a compositor amb Klokke Roeland Fou director del conservatori de Brusselles 1909 És autor de dos drames sagrats Godelieve , 1897 Katharina , 1909, de cantates, misses, peces corals i música de cambra Publicà alguns llibres sobre el cant gregorià i la reforma litúrgica de Pius X

Se'n coneixen diverses còpies parcials contemporànies, amb lleugeres variants de redacció, dues de les quals inclouen unes breus relacions de fets esdevinguts entre el 1746 i el 1769 Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer 1908 i publicat fragmentàriament per diversos autors, sobretot per Alexandre Galí 1954 N'hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona

Donà a conèixer les colleccions i la vida dels museus de Catalunya, especialment els de Barcelona, amb collaboracions dels millors especialistes El 1941 reaparegué amb el nom d’"Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, en castellà, amb periodicitat irregular i amb la inclusió de publicacions monogràfiques Ha estat dirigida del 1941 al 1947 per Xavier de Salas, i des del 1948 per Joan Ainaud i de Lasarte