Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Nestori
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble i iniciador del corrent teològic que duu el seu nom nestorianisme).
Monjo a Antioquia, fou nomenat després bisbe de Constantinoble 428 Deposat en el concili d’Efes 431, fou tramès novament al seu monestir, i després fou exiliat a l’Alt Egipte Es conserven fragments de les seves cartes i dels seus sermons, i el 1895 hom trobà una versió siríaca del seu Basar d’Heràclides
Miquel de Navés
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i ambaixador reial.
Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança 1416 per a tractar de la solució del Cisma d’Occident Bisbe de Vic 1423, prengué possessió de la diòcesi, però morí, sembla, abans de residir-hi
Mariano Barrio y Fernández
Cristianisme
Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).
Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873
Francesc Fleix i Solans
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya Canonge de Tarragona i capellà d’honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l’Havana 1846-64, on organitzà el seminari tridentí El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona Prengué part, a Roma, en el concili I del Vaticà 1869-70
Joseph Fesch
Cristianisme
Cardenal cors.
Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814
Guadall d’Empúries-Rosselló
Cristianisme
Bisbe d’Elna (920-47).
Fill de Sunyer II, comte d’Empúries i de Rosselló Succeí en el bisbat el seu germà Elmerad Enriquí molt el patrimoni de l’església d’Elna El 947, malalt de mort, en un concili de Narbona fou elegit el seu successor Riculf II, per evitar que els comtes de Cerdanya s’apoderessin del bisbat
Joan XXIII

Joan XXIII
Cristianisme
Nom que prengué Angelo Giuseppe Roncalli en ésser elegit papa (1958-63).
Doctor en teologia i ordenat de sacerdot el 1904, l’any següent fou nomenat secretari del bisbe de Bèrgam Durant la Primera Guerra Mundial fou mobilitzat i treballà en els serveis mèdics militars Posteriorment, el 1921 fou nomenat pel papa Benet XVI president del Consell de l’Obra per a la propagació de la fe Consagrat bisbe 1925, fou nomenat visitador apostòlic de Bulgària i, posteriorment, delegat apostòlic de Turquia i Grècia 1935 Durant la Segona Guerra Mundial, prengué mesures que en diverses ocasions evitaren la deportació de jueus i altres perseguits a l’Alemanya nazi Pius XII l’envià…
El papa Francesc canonitza set nous sants
El papa Francesc canonitza l’arquebisbe de San Salvador Óscar Arnulfo Romero , el papa Pau VI , dos sacerdots, un jove laic i dues religioses Óscar Arnulfo Romero, anomenat “bisbe dels pobres” va ser assassinat el 1980 per paramilitars de l’extrema dreta Pau VI va ser impulsor, juntament amb el papa Joan XXIII, del Concili Segon del Vaticà
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
novacià | novaciana
Cristianisme
Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats i de readmetre els caiguts en les persecucions (lapsi).
Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” καϑαροί, oposats al perdó de tot pecat greu Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s VII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina