Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix citada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

Es troba al cim de la serra del mateix nom, a 632 m d’altitud, dintre la parròquia del Far És un lloc de molta atracció popular La llegenda i una certa tradició erudita, a partir d’una gran columna de pedra, aïllada, situada enfront del santuari, hi ha volgut veure un temple pagà i una residència de templers No se’n coneix cap notícia històrica anterior al 1544, i per tant no té cap possibilitat d’existència en època romànica

Aquesta església, de la qual no sabem l’indret on era edificada, es coneix gràcies a dos documents del segle XII L’any 1105 les esglésies de Sant Llorenç i Sant Esteve de Perabruna figuren com a béns perduts pel monestir de Gerri l’any 1138 l’abat Guillem de Gerri reclamà a Alegret de Claverol i als seus germans diversos béns, entre ells una església dedicada a sant Llorenç Sembla que aquesta és la darrera notícia sobre l’esmentada església

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

La branca que emigrà fins a la riba del Tàmesi donà lloc a l'anglosaxó Amb el nom de saxó antic hom designa la forma més arcaica coneguda del baix alemany, caracteritzat pel fet de no haver participat de la “segona mutació consonàntica”, produïda vers el segle VII, i per un vocalisme progressiu monoftongant És en aquesta llengua que, al primer terç del segle IX, fou escrit el monument literari més antic i important que hom en coneix, Heliand ‘Salvador’

Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació

En la classificació Hornbostel-Sachs, és considerat un idiòfon de sacseig Els tubs són suspesos dins un marc construït amb varetes de bambú, i sostinguts per la base dins un fragment transversal de la mateixa canya És propi d’Indonèsia, on grups d’intèrprets n’utilitzen diversos disposats en sèrie i afinats segons les cinc notes base del gamelan A l’est de l’illa de Java també es coneix amb el nom d’ angklung una varietat de xilòfon feta amb tubs tallats de la mateixa manera

La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato

Els materns no tenen un factor antigènic Rh, mentre que els fetals el tenen per herència paterna Durant l’embaràs, la mare, sensibilitzada per embarassos anteriors, transfusions, injeccions de plasma, vacunes, etc, sintetiza anticossos contra el factor Rh fetal i provoca la lisi dels eritròcits fetals i l’aparició en el fetus d’anasarca, icterícia i anèmia hemolítica L’administració preventiva a la mare d’immunoglobulina anti-Rh evita la malaltia del fetus El procés es coneix també com a anèmia hemolítica del nadó