Resultats de la cerca
Es mostren 4128 resultats
Stefano Torelli
Pintura
Pintor italià.
Després d’un curt aprenentatge al costat del seu pare i de FSolimena, s’establí a Dresden, on gaudí d’una gran fama i rebé un gran nombre d’encàrrecs, principalment retrats, quadres d’altar i murals Més endavant es traslladà a Peterburg, on es convertí en el pintor de la cort de Caterina II, i fou professor de l’acadèmia d’aquella ciutat 1762
Dramatúrgia d’Hamburg
Teatre
Recull d’articles (1767-69) de Lessing sobre teatre.
Anàlisi de les obres presentades al teatre d’Hamburg, es convertí en una exposició teòrica sobre l’art dramàtic Lessing hi defensa la preceptiva aristotèlica, critica Corneille i Racine i presenta com a model els drames de Shakespeare Hi propugna també que el drama ha de desenvolupar l’aptitud de l’espectador en la percepció dels esdeveniments i ha d’incidir en el moviment burgès d’alliberament
John Charles Spencer
Història
Polític anglès.
Comte, conegut amb el nom de Lord Althorp , entrà al partit liberal i el 1830 n'esdevingué el cap El mateix any fou nomenat canceller de l' exchequer i es convertí en líder de la Cambra dels Comuns, sota el govern Grey En morir el seu pare, fou cridat a la Cambra dels Lords 1834 El 1838 esdevingué el primer president de la Royal Agricultural Society
Emilio Arrieta
Música
Nom amb què és conegut el compositor Pascual Arrieta Corbera.
Estudià a Madrid i després 1841-46 a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor 1857 i director 1868 del conservatori de Madrid Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina 1855, que ell mateix convertí en òpera 1871
Joana Maria Gorvin
Teatre
Actriu alemanya.
El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu
Marcel Aymé
Teatre
Literatura francesa
Narrador i dramaturg francès.
Descriví amb un humor escèptic la societat i els sentiments contemporanis Escriví, entre d’altres, les novelles La table aux crevés 1929 i La jument verte 1933 La seva sàtira es convertí en gràcia ingènua amb el recull per a infants Contes du chat perché 1934 Entre les seves comèdies cal destacar La tête des autres dues versions, 1952 i 1959 També féu guions per al cinema
Germaine Greer
Literatura
Assagista australiana.
Amb el seu estudi The Female Eunuch 1970 es convertí en una de les teòriques més importants del Moviment d’Alliberament de la Dona Women's Lib Professora de literatura en una universitat anglesa, mena una gran activitat periodística, sempre polèmica El seu estudi de les dones en el camp de la pintura i l’escultura The Obstacle Race 1979 fou objecte també d’una gran polèmica
Arshile Gorky
Pintura
Nom amb què és conegut Vosdanig Manoog Adoian, pintor armeni naturalitzat nord-americà.
Procedent de la diàspora armènia el 1920 s’establí a Nova York, on treballà com a professor de dibuix Els anys trenta rebé influències del surrealisme, especialment Miró i Picasso El contacte amb el pintor xilè RSMatta fou decisiu en el desenvolupament d’un llenguatge propi que el convertí en el pioner de l’expressionisme abstracte nord-americà Se suïcidà després d’una sèrie de desgràcies personals
Meknès
Ciutat
Capital de la província de Meknès, al Marroc central, al N de l’Atles central.
Centre agrícola vi, olives, un ferrocarril l’uneix amb Rabat, Fes i Algèria Té aeroport Fundada al segle X per la tribu zenāta dels Meknassa, al segle XVII Mulay Ismail la convertí en la seva capital i l’envoltà de muralles Són notables el palau 1634, que serveix de panteó reial, i la gran mesquita La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina
Ceres
Mitologia
Deessa de l’agricultura venerada a gran part de l’antiga Itàlia.
El seu culte fou introduït a Roma al final del segle V aC aviat fou assimilada a la divinitat grega parallela, Demèter Hom li dedicà un temple a l’Aventí que es convertí en un dels centres polítics i religiosos dels plebeus Les Cerealia, que hom celebrava anualment del 12 al 19 d’abril en honor seu, eren festes agràries amb sacrificis, jocs i processons
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina