Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
pinzell
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les gutíferes, de 5 a 15 cm d’alçària, de fulles petites, linears, papil·loses, verticil·lades, de flors grogues, arranjades en petites inflorescències corimboses, i de fruits capsulars.
Creix en escletxes i relleixos de roques calcàries És una planta endèmica de l’E i el SE de la península Ibèrica En medicina popular, és usada contra el mal de pedra
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
tàpsia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 220 cm d’alt, amb fulles dues o tres vegades pinnatisectes, de contorn triangular, amb flors grogues, disposades en umbel·les compostes, i amb fruits en diaqueni, amb dues ales laterals.
Creix en matollars i llocs incultes, a la regió mediterrània L’arrel és oficinal en infusió és emprada com a emètic i catàrtic, i la seva resina és aplicada externament com a revulsiu
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
espart bord
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçària, de rizoma esquamós, amb les fulles inferiors embeinadores i imbricades, i les altres junciformes acanalades i rígides.
Les flors, en grups de dues o tres, són soldades inferiorment en un tub cobert de pèls sedosos i embolcallades per una espata Creix en estepes i té els mateixos usos que l’espart
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
sàlvia
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, de 30 a 60 cm d’alçada, aromàtica, de fulles oblongues o lanceolades, oposades i peciolades, i de flors generalment d’un blau violat, grosses i de corol·la bilabiada, disposades en verticil·lastres.
Creix en brolles, en algunes zones àrides de l’Europa meridional Té molta fama com a planta medicinal, i és emprada contra les suors febrils, per a disminuir la glucèmia, com a regulador menstrual, etc
jonc
Aspecte general d’un jonc ( Juncus articulatus )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies de la família de les juncàcies, perennes o rarament anuals, hidròfiles, sovint rizomatoses, de fulles amb bases embeinadores i de limbe cilíndric, acanalat o aplanat, a vegades absents, d’inflorescències cimoses, glomerulars o paniculars, terminals o aparentment laterals, i de fruits capsulars polisperms.
Consta d’unes 240 espècies, entre les quals cal destacar el jonc marí J maritimus , que habita terrenys humits prop de la mar, i el jonc de galàpet J bufonius , anual, que creix en aiguamolls
cohesió
Geologia
Propietat de les partícules d’un sòl que les manté lligades entre elles.
Pot ésser deguda a la cimentació entre elles o a les forces capillars de l’aigua que les recobreix En general, la cohesió creix amb el contingut en argila i amb l’assecament del sòl