Resultats de la cerca
Es mostren 2390 resultats
malversació
Dret penal
Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la.
El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament
Pau I de Grècia

Pau I de Grècia
© Família Reial Grega
Història
Rei de Grècia (1947-64).
Fill segon de Constantí I i de Sofia, visqué a l’exili a Anglaterra 1924-35 Tornà a Grècia com a diàdoc en ésser restaurada la monarquia i succeí el seu germà Jordi II Casat amb Frederica de Hannover —que influí molt negativament en el seu govern—, tingué cura del retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica, després de l’ocupació alemanya i la guerra civil 1946-49 El succeí el seu fill Constantí Era pare de Sofia , reina d’Espanya
Joan Font i Roig
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1496 era domer de la catedral de Mallorca És autor de l' Ordinarium de administratione sacramentorum secundum ritum almae Sedis Maioricarum València, 1516 i de la Consueta de sanctis , i collaborà en la redacció de la Consueta de sacistia , ambdues inèdites Hom creu amb fonament que tingué cura de l’edició del Missale i del Breviarum secundum usum almae Maioricensis Eclesiae , impresos a Venècia el 1506 El seu sepulcre és a la capella del Sant Crist de la seu de Mallorca
C.F. Samuel Hahnemann
Medicina
Metge alemany.
Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38
José María Navascués
Art
Artista plàstic asturià.
Es donà a conèixer pels volts del 1970 amb una sèrie d’escultures en fusta fetes a base de formes arrodonides encaixades entre elles D’aquest mateix període és el mural que féu per a la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo 1974 Especialitzat en el treball de la fusta, material que tracta amb una cura extraordinària, realitzà posteriorment escultures amb formes humanes sèrie pilots i composicions de caire pictòric en les quals juga amb els efectes visuals que proporcionen les vetes de la fusta
Instituto Nacional del Libro Español
Organisme públic de l’Estat espanyol, fundat el 1936 en substitució de les Cámaras Oficiales del Libro de Madrid y Barcelona.
Les seves funcions eren el control de la circulació comercial del llibre espanyol, la vigilància del compliment de les lleis promulgades a aquest efecte, la publicació de reculls bibliogràfics i l’organització de fires, congressos, etc A Catalunya, el 1981, les seves competències foren traspassades al departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, el qual creà el Servei del Llibre que en tingué cura i les desenvolupà Fou suprimit l'any 1986 i bona part de les seves funcions passaren al sector privat
ase mossegaire
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que ateny un pam escàs de llargada.
Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic
Theobald Böhm
Música
Flautista i constructor d’instruments alemany.
Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà sistema Böhm i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual
Confraria de Músics de Barcelona
Música
Associació de caràcter gremial fundada a Barcelona el 1599, amb especial autorització de Felip III, el qual no permetia exercir la professió de músic sense formar-ne part.
La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928
Rigobert Cortina
Música
Compositor valencià.
Exercí el seu magisteri musical a València al segle XIX Les poques notícies que tenim sobre la seva activitat parlen de la composició de sarsueles, entre les quals algunes en un acte, com Apuros d’un novençà , A tiempo y con arte , Coralito , El mestre d’escola , El pollastre , Don Tadeo , El suplicio de un tutor , El trovaor , En la agonía , L’abuela Poala , L’anell de plom , La gatita del Cura , Mister Puff , i dues en dos actes, Los secuestradores i Valencia en el siglo 30
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina